"espectador/públics"
Públicos y artistas en la Edad Pedagógica

Públicos y artistas en la Edad Pedagógica

Partint de la fusió entre polítiques de creació i poètiques culturals, Fratini elabora una lúcida crítica al Pla Bolonya i les seves conseqüències; estableix paral·lelismes entre art, cultura i educació. En aquest sentit, aporta un contrapunt a la tendència actual de fomentar processos participatius -ja sigui en el teatre, en la universitat o en la...
«Target» La cara oculta de l’espectador

«Target» La cara oculta de l’espectador

El dramaturg Pere Riera defensa la necessitat d’estar en tot moment pendent del públic, i valora l’heterogeneïtat i variabilitat dels seus gustos. Riera entén que el públic és una part necessària i imprescindible de l’acte escènic, i, per tant, com autor se sent obligat a tenir-lo sempre en compte i a no deixar-lo...
El compromiso de la forma

El compromiso de la forma

El dramaturg Davide Carnevali reflexiona sobre els motius que han provocat la fractura existent entre el teatre i el teixit social, una fractura que fa que la major part del públic potencial percebi el teatre sigui percebut per la major part del públic potencial com una activitat excloent i elitista. A partir de l’anàlisi de...
Teatre i Món Contemporani: Apunts per a la Revista «Pausa»

Teatre i Món Contemporani: Apunts per a la Revista «Pausa»

En motiu del cinquè Obrador d'estiu de la Sala Beckett, se celebrà una taula rodona on hi estigueren convidats diversos representants de l'àmbit teatral, artístic i cultural del país per parlar sobre l'estat actual del teatre català. Gerard Malet en fa una crònica on hi destaca els temes principals de debat que hi sorgiren i...
Procés de desintoxicació

Procés de desintoxicació

1. Provar de desfer-te de l’encís que et fa creure que vius en un país interessat per la cultura i, encara més, per les arts escèniques (veure història, sociologia i pressupostos). 2. Defugir, en la mesura que es pugui, la industrialització-mercantilització del teatre —mínim argument que ha trobat la política per interessar-s’hi—, encara que t’arrisquis...
Escenificar el abismo: teatro, memoria y violencia

Escenificar el abismo: teatro, memoria y violencia

El teatro, desde sus orígenes, ha constituido una arena privilegiada para que una comunidad se confronte con asuntos que tienen que ver con la vida pública de sus integrantes y que, incluso, cuestionan los valores y certezas a partir de los cuales esta se construye (o se imagina) como tal. Por ello, el teatro ha...
Preguntas a Lehmann

Preguntas a Lehmann

Hans-Thies Lehmann es profesor de Teoría Teatral en la Universidad Johann Wolfgang Goethe de Fráncfort (Alemania). Entre sus numeorsas publicaciones, Theater und Mitos [Teatro y mito] (1991) o Heiner Müller Handbuch [El libro de bolsillo de Heiner Müller] (2004), destaca especialmente su estudio Postdramaitsches Theater [El teatro posdramático] (1999), que ha revolucionado el panorama internacional...
Jordi Galceran, comediògraf

Jordi Galceran, comediògraf

Aquest article s’hauria de titular «El mètode de Jordi Galceran», però ja s’ha utilitzat en tantes ocasions que me n’he empescat un altre. De fet, que es produeixi aquesta repetició és comprensible, perquè tothom vol conèixer el mètode de Jordi Galceran: com aquest barceloní de quaranta-quatre anys ha aconseguit una manera d’escriure tan brillant i...
Una dramatúrgia desacomplexada, o l'altra cara de la moneda. Aproximació còmplice a l'obra de Jordi Galceran

Una dramatúrgia desacomplexada, o l’altra cara de la moneda. Aproximació còmplice a l’obra de Jordi Galceran

Podem avançar sense precaucions que Jordi Galceran (Barcelona, 1964), llicenciat en Filologia Catalana i exfuncionari del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, és el darrer —i encara invicte— gran fenomen de la dramatúrgia catalana. Un fet a destacar, si tenim en compte que no es tracta en absolut de l’últim epígon de la literatura...
El teatro latino y sus públicos en la ciudad de Nueva York

El teatro latino y sus públicos en la ciudad de Nueva York

En los EE. UU., la población hispana ronda el 14% del total. Es, seguramente, la «minoría» mayoritaria y ha liderado en los últimos tiempos uno de los movimientos de emergencia cultural más interesantes.
Una mirada al nou teatre català: Deu, o trenta!

Una mirada al nou teatre català: Deu, o trenta!

A partir del cicle «2007: tot un any de teatre català contemporani» organitzat per la Sala Beckett, Joan Cavallé revisa el panorama de la dramatúrgia textual escrita en català. Cavallé destaca, com a trets comuns entre aquests autors, que la majoria han sorgit d’estructures formatives hereves de la dramatúrgia textual occidental contemporània, que posseeixen una...
ENTREVISTES ALS AUTORS: Esteve Soler per Victoria Szpunberg

ENTREVISTES ALS AUTORS: Esteve Soler per Victoria Szpunberg

Esteve Soler és dramaturg, comentarista de cinema, director, estudiant del doctorat d’Arts Escèniques i ciutadà de Manresa. Una de les coses que m’inquieten i m’atrauen d’ell és la quantitat d’informació que controla, una barreja bastant rica i contradictòria entre la més ferotge actualitat i coneixements de vegades més marginals o erudicions de la cultura clàssica....