Durant els anys de l’anomenat “teatre independent”, la idea de col·lectiu es basava en l’abolició dels rols habituals (sense que això comportés la desaparició de lideratges) i, d’altra banda, en el pragmatisme de la gestió. Els factors de cohesió, d’organització i de relació entre els seus membres i d’aquests amb un determinat espai (o espais)...