"dramatúrgia"
Paisatge amb figures

Paisatge amb figures

Crítica de Pablo Ley al dossier “Dramatúrgia catalana actual” amb una inserció addicional de Montse Prat sobre la producció. Fa més d’un mes que em van encarregar aquest article. Un article (crític) sobre el dossier de (Pausa.) que parla de la “Dramatúrgia catalana actual”. Avui és l’últim dia que tinc per escriure’l i, encara que...
De l'opacitat i la transparencia a «Desig»

De l’opacitat i la transparencia a «Desig»

EN QUALSEVOL text literari, la paraula genera una imatge; una imatge mental produïda en acte privat de la lectura. Aquesta figuració, en un sentit global, és el resultat d’algunes operacions diguem-ne combinatòries entre significats diversos. Per exemple, el signe teatral, en relació directa amb d’altres signes teatrals, no respon només a un únic pla de...
Lluís Anton Baulenas dramaturg o El personatge a la recerca de la seva persona

Lluís Anton Baulenas dramaturg o El personatge a la recerca de la seva persona

SI ES CORRE sempre un cert perill quan s’intenta de sistematitzar obra de qualsevol autor -perquè ens exposem a circumscriure-la dins d’uns motlles preestablerts deixant sovint de banda la part menys dòcil a l’encasellament tanmateix, la més original i rica- és encara molt més delicat mirar de metoditzar sobre els treballs d’uns autors que presenten...
Dramaturgia contemporánea en Cataluña: la insoportable escasez del orégano en el monte

Dramaturgia contemporánea en Cataluña: la insoportable escasez del orégano en el monte

Uno, a veces, se encuentra con compañeros de oficio o de vicio, teatreros, en fin, o gente aficionada al teatro, lo que sea, del resto de España. Sobre todo de Madrid, pero ya no digamos de cualquier otra parte. Y siente, apenas la conversación entra en los raíles del tema, inevitable en colegas de oficio...
Beckett y los márgenes de la narratividad

Beckett y los márgenes de la narratividad

“The Absent Voice” Narrative Comprehension in the theatre (Trad.: Paula Karelic) Quizás el “principal descubri­miento” del teatro contemporáneo sea la autosuficiencia escénica del pro­pio acto teatral. Los dramaturgos de nuestro siglo han mostrado un agudo conocimiento de su medio artístico, explorando con un interés sin pre­cedente sus posibilidades y limi­taciones. Han privilegiado la repre­sentación como...
Müller doncs, reescriptor

Müller doncs, reescriptor

Trad. de Sergi Belbel El que, una nit, una nit com qualsevol altra en aquest ofici, proclama entre els reflexos lluminosos de l’escenari: “Jo sóc Hamlet, príncep de Dinamarca”, qui és? Aquest príncep, amb el crani a la mà, no el veu mai ningú més enllà del que és, perquè ni ell mateix no es...