"dramaturg/a"
Sobre textualitat contemporània

Sobre textualitat contemporània

Per a Feixas, el text és una partitura, alhora que també pot ser tractat com a material. Divideix el procés de creació en tres grans fases: la primera, —més solitària i individual— de gènesi de la primera versió del text; la segona, de reescriptura (fruit d’un treball conjunt amb la direcció escènica), i la tercera,...
Fora de l'esplai i cap als teatres! Perquè el teatre no necessita més dramaturgs, i en canvi els escriptors són altament necessaris

Fora de l’esplai i cap als teatres! Perquè el teatre no necessita més dramaturgs, i en canvi els escriptors són altament necessaris

L’anunci de canvis en el funcionament de l’Stückemarkt del Theatertreffen per a la seva edició del 2014 serveix a l’autor per reflexionar sobre el concepte d’autoria al teatre contemporani. Schmidt analitza els motius pels quals la desaparició de l’Stückemarkt no li sembla una gran pèrdua, desplega una sèrie de dades empíriques per demostrar com n’és...
Entrada d’un centaure

Entrada d’un centaure

A la puntuació, hi palpita en Morse una comunicació misteriosa. El diàleg amb l’actor —igual que amb el lector— té lloc amb els mots, però també amb el silenci de la tipogra a i amb els signes, entre i a sota. Però aquests signes no diuen gens com ha de respirar l’actor: l’actor és l’únic...
Conversación con Juan Mayorga

Conversación con Juan Mayorga

Ruth Vilar i Salva Artesero. ¿Qué lugar ocupa para ti el teatro dentro de la literatura? Juan Mayorga. Yo me siento escritor incluso antes que hombre de teatro, y me siento hombre de teatro en el sentido de que si me fuese prohibido hacer teatro, me ahogaría. El teatro es un espacio maravilloso para vivir...
La dramatúrgia ferotge d’Enric Nolla

La dramatúrgia ferotge d’Enric Nolla

Diu Joan Casas al pròleg d’Hurracan [1]: «L’Enric Nolla és de vidre. Alhora dur, transparent, fràgil i capaç de tallar profundament la carn, amb gran escampall de sagnarrera.» Definició oportuna d’un dramaturg que ha mantingut una sòlida continuïtat, una trajectòria conseqüent materialitzada en un gruix d’obres reconeixedores: universos desajustats, habitats per personatges que s’afebleixen en...
2 d’octubre.  Diari d'una jove promesa de la dramatúrgia catalana contemporània.

2 d’octubre. Diari d’una jove promesa de la dramatúrgia catalana contemporània.

Em desperta una imatge. Postal des de Berlín. Em veig saludant des de l’escenari de la schaubühne am lehniner platz. Per fi he posat els peus al temple sagrat del teatre contemporani i demà passat ho faig a l’altra banda del mur invisible. Quina emoció. És l’estrena. Arriben els saludos. Confusió. El públic se’n va...
Jordi Galceran, comediògraf

Jordi Galceran, comediògraf

Aquest article s’hauria de titular «El mètode de Jordi Galceran», però ja s’ha utilitzat en tantes ocasions que me n’he empescat un altre. De fet, que es produeixi aquesta repetició és comprensible, perquè tothom vol conèixer el mètode de Jordi Galceran: com aquest barceloní de quaranta-quatre anys ha aconseguit una manera d’escriure tan brillant i...
Una dramatúrgia desacomplexada, o l'altra cara de la moneda. Aproximació còmplice a l'obra de Jordi Galceran

Una dramatúrgia desacomplexada, o l’altra cara de la moneda. Aproximació còmplice a l’obra de Jordi Galceran

Podem avançar sense precaucions que Jordi Galceran (Barcelona, 1964), llicenciat en Filologia Catalana i exfuncionari del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, és el darrer —i encara invicte— gran fenomen de la dramatúrgia catalana. Un fet a destacar, si tenim en compte que no es tracta en absolut de l’últim epígon de la literatura...
20 de juny. Diari d'una jove promesa de la dramatúrgia contemporània

20 de juny. Diari d’una jove promesa de la dramatúrgia contemporània

11.00 am. Em desperto. Com a jove promesa de la dramatúrgia catalana contemporània, és important que surti de nit. És clar que si surto de nit, després m’he d’aixecar tard. Considero que les 11 no és excessivament tard, però tampoc excessivament d’hora. És una hora… raonable, no? Sí, sí que ho és, és una hora...
15 de novembre. Diari d’una jove promesa de la dramatúrgia catalana contemporània.

15 de novembre. Diari d’una jove promesa de la dramatúrgia catalana contemporània.

La revista PAUSA ha tingut l’oportunitat d’accedir al diari personal d’una jove promesa del teatre català contemporani. Amb el seu consentiment, i sense publicar el seu nom vertader, hem volgut compartir amb els nostres lectors alguns fragments d’aquest testimoni únic.   He après a pronunciar Schaubühne. M’ho va ensenyar l’home que seia al meu costat...
ENTREVISTES ALS AUTORS: Jordi Casanovas entrevistat per David Plana

ENTREVISTES ALS AUTORS: Jordi Casanovas entrevistat per David Plana

En Jordi Casanovas està representant City/Simcity a la Sala Beckett des de fa unes setmanes. Ens trobem a la sala d’assaig de la Beckett i comencem la conversa parlant d’aquesta obra. Jordi Casanovas. City/Simcity és la tercera part d’una trilogia. Jo mateix m’havia imposat unes regles i les havia de complir. La premissa era: quatre personatges,...
ENTREVISTES ALS AUTORS: David Plana entrevistat per Enric Nolla

ENTREVISTES ALS AUTORS: David Plana entrevistat per Enric Nolla

Cafè i llibreria de viatges a la vora de casa meva. Quedo amb el David Plana per encàrrec de la revista PAUSA a la una. El dramaturg com a viatger, penso, m’agrada la idea. Tenim una hora. És una persona molt ocupada, responsable de la realització dels guions d’una telenovel·la d’enorme èxit a Catalunya, a...