(Dues idees a propòsit de la nova escriptura: la literaturització de l’experiència i la distinció mal resolta entre particularització i localisme.) Aviat farà deu anys, vaig gosar escriure, en aquesta mateixa revista, un intent de descripció d’allò que ben aviat ens vam acostumar a designar com a «nova dramatúrgia catalana»[1]. Aquell document, que se cenyia...