"director/a"
El teatre bicèfal

El teatre bicèfal

Des de la seva aparició, la figura del director teatral entès com a responsable últim del procés de creació de l’espectacle ha estat més que problemàtica, fonamentada com està en una paradoxa de difícil solució: nascuda de la voluntat de renovació estètica, de la necessitat de dotar d’unitat i de veritable entitat artística l’espectacle, és...
Hi ha dues escriptures? (una conversa entre Jaume Melendres i Sergi Belbel)

Hi ha dues escriptures? (una conversa entre Jaume Melendres i Sergi Belbel)

Jaume Melendres (1941) és un dels més significatius de la que s’ha anomenat “generació dels premis Sagarra”, fa temps que no escriu teatre, però n’ha anat dirigint amb una certa regularitat. Sergi Belbel (1963) s’ha convertit en l’emblema d’una nova irrupció de l’escriptura teatral, i ha dirigit ell mateix la major part de peces que...
Qüestionari a directors

Qüestionari a directors

Així com el número passat interrogàvem sobre el seu ofici una mostra prou ampla d’autors, aquesta vegada la coherència ens obliga a proposar un qüestionari similar a un cert nombre de directors. No hi busquéssiu els “consagrats”, no els hi trobareu. Ens ha semblat més interessant que contestessin els d’incorporació més recent o que, en...
El director Benetton

El director Benetton

1. Convé preguntar-se les coses més trivials, la primera bestiesa que se t’acut. Per exemple: ¿Com és que hi ha gent que surt del teatre aplaudint —o blasmant— el director? Que oitser saben quina cara fa? Si no has assistit a l’estrena, segurament no li ha vist el cap del nas. ¿De debò que són...
“El teatre sóc jo”, crònica d’una impostura històrica

“El teatre sóc jo”, crònica d’una impostura històrica

Loui Jouvet assegurava que “el director és indescriptible perquè les seves funcions són indefinides”, i que per tant, tot això que s’ha dit, “jardiner dels esperits, metges dels sentiments, rellotger de les paraules, enginyer de la imaginació, cuiner dels diàlegs, regidor de les ànimes…”, només són definicions inútils. Tanmateix, la selecció d’expressions no sembla gratuïta,...
Una experiència de posada en escena

Una experiència de posada en escena

[Ricard Salvat. “La nostra “lectura” dels autors considerats corn a clàssics”, De pròxima aparició a la revista Cultura.]   Quan José Sanchis Sinisterra va tenir la gentilesa d’encarregar-me aquest treball, vaig dubtar una mica en acceptar el tema, mai, és clar, el fet de col·laborar en la revista. Ell, que em coneix bé, em va...
L'escriptura del director d'escena

L’escriptura del director d’escena

L’escenificació no es limita a ser la transposició, més o menys afortunada, d’un manual d’instruccions complet que seria el text dramàtic. A partir d’un cert moment s’afirma com un procés autònom, de lectura/escriptura, que completa, en l’efímera plenitud de l’escena, la incompletitud del text. Això obre camins nous a la creativitat d’escenògrafs i directors, desplega...