"director/a"
Albert director Mestres d'escena

Albert director Mestres d’escena

En aquest article que tanca el dossier que dediquem a l’Albert Mestres, Ramon Simó repassa la trajectòria vital i professional del dramaturg català tot aprofundint en com la seva experiència amb diferents llenguatges artístics i escènics ha anat modelant el seu teatre i la seva forma d’afrontar la creació. Escriure un article sobre Albert Mestres...
«La quarta paret ja no existeix, tot el que en queda és una ferida». Una conversa amb Krystian Lupa

«La quarta paret ja no existeix, tot el que en queda és una ferida». Una conversa amb Krystian Lupa

En aquesta entrevista, Krystian Lupa repassa la seva trajectòria professional durant els darrers trenta anys; des de la transició política a Polònia, del règim comunista al capitalista —amb totes les implicacions teatrals i socials que això va comportar—, a la relació del director amb els autors que més ha admirat i/o adaptat —Bernhard, Kantor, Dostoievski,...
A l’encalç de Proteu. Una panoràmica de la dramatúrgia d’Albert Mestres

A l’encalç de Proteu. Una panoràmica de la dramatúrgia d’Albert Mestres

Des d’una perspectiva històrica, Alba Tomàs fa una acurada panoràmica de la producció dramàtica —escenificada i no— d’Albert Mestres des que debutà, a principis dels anys 90, fins a l’actualitat; una producció inconformista, afirma Tomàs, de «calidoscòpica riquesa», a la «recerca incansable de noves formes expressives» i amb la violència, la mort, l’amor o el...
Fora de l'esplai i cap als teatres! Perquè el teatre no necessita més dramaturgs, i en canvi els escriptors són altament necessaris

Fora de l’esplai i cap als teatres! Perquè el teatre no necessita més dramaturgs, i en canvi els escriptors són altament necessaris

L’anunci de canvis en el funcionament de l’Stückemarkt del Theatertreffen per a la seva edició del 2014 serveix a l’autor per reflexionar sobre el concepte d’autoria al teatre contemporani. Schmidt analitza els motius pels quals la desaparició de l’Stückemarkt no li sembla una gran pèrdua, desplega una sèrie de dades empíriques per demostrar com n’és...
Tradición teatral

Tradición teatral

La arbitrariedad de la tradición Cuando volaba de Barcelona a Madrid con ocasión de oficiar de jurado del Premio Calderón de la Barca junto a Toni Casares, éste me propuso redactar un trabajo donde expusiera mis ideas acerca de la tradición del teatro en Barcelona, tema del que sin duda sé menos que nada. Es...
L'esperit dels teatres petits

L’esperit dels teatres petits

Conferència pronunciada per Jacques Copeau a Nova York, la primera de 1917, a la seu dels Washington Square Players. Editada en francès per primera vegada als Cahiers de la Compagnie Madeleine Renaud – Jean-Louis Barrault (1954, 2è année, 4ème cahier), d’on la traduim. Traducció de Joan Casas i Maria Zaragoza.   Senyores i senyors, he...
Muntar Brossa

Muntar Brossa

Opinions recollides i elaborades per Joan Castells, Carles Batlle i Joan Casas.   Volíem parlar amb tothom qui havia muntat alguna cosa de Joan Brossa. Amb alguns, dissortadament, ja no era possible perquè havien desaparegut. Era el cas de Mercedes de la Aldea[1] i de Fabià Puigserver[2]. D’altres van resultar difícils de localitzar, difícils en...
La forma en movimiento

La forma en movimiento

Traducción de Víctor Molina.   La primera realización de Pasos, dirigida por el autor, se presentó en el Royal Theatre de Londres en mayo de 1976. Antes de comenzar los ensayos, y como ya es regla en él cuando dirige sus propias piezas, Beckett preparó algunas notas sobre la escenificación prevista[1]. Varios meses después, en...
El naixement d'un concepte

El naixement d’un concepte

La consideració de l’escenificació com a art autònom alliberat de la literatura, única detentora del sentit, suposa l’aparició d’un nou artista: el director. Si més no, d’un cap visible que du les seves funcions més enllà d’una simple traducció, fidel i convencionalitzada, del text dramàtic al text espectacular. Tanmateix, si mirem enrere, ens adonarem que no...
La representació emancipada

La representació emancipada

[Dins Dort, Bernard; La représentation émancipée. Actes Sud, Arles 1988.] Traducció de Joan Casas.   L’estatut del teatre és, de cap a cap, contradictori. És una evidència que sovint perdem de vista. Fonamentat en la mimesis, el teatre fa de l’acció una il·lusió i transforma, de vegades, la il·lusió en acció. El seu funcionament reposa per...
Antoine Vitez: fragments

Antoine Vitez: fragments

[Dins Vitez, Antoine; Le théâtre des idées. NRF, Gallimard, Paris, 1991.] Traducció de Joan Casas.   Del director d’escena La direcció d’escena és l’art de la interpretació, com en el cas de l’endeví, el mèdium, l’augur o l’arúspice. El director d’escena interpreta els signes deixats sobre el paper per la gent dels segles passats (això s’anomena...
Lectura y puesta en escena

Lectura y puesta en escena

Una obra teatral es el registro verbal, literario, de mil posibles acontecimientos escénicos, entendiendo por acontecimiento escénico el encuentro de unos actores y unos espectadores en un tiempo y en un espacio concretos. Leer un texto teatral consiste en asistir a una representación imaginaria, todos los niveles del discurso dramático remiten a un referente teatral,...