"direcció escènica"
«El dramaturgo es un traductor inverso, trabaja en una lengua que nunca va a ser la final.» Una xerrada amb Gabriel Calderón.

«El dramaturgo es un traductor inverso, trabaja en una lengua que nunca va a ser la final.» Una xerrada amb Gabriel Calderón.

En aquesta trobada moderada per Carles Batlle, el dramaturg, director i actor uruguaià Gabriel Calderón repassa la seva trajectòria tot reflexionant, essencialment, sobre els seus textos Ex, que revienten los actores i Or. Tal vez la vida sea ridícula, posant l’accent en què significa, per a ell, ser dramaturg en el seu context geogràfic, històric...
«La quarta paret ja no existeix, tot el que en queda és una ferida». Una conversa amb Krystian Lupa

«La quarta paret ja no existeix, tot el que en queda és una ferida». Una conversa amb Krystian Lupa

En aquesta entrevista, Krystian Lupa repassa la seva trajectòria professional durant els darrers trenta anys; des de la transició política a Polònia, del règim comunista al capitalista —amb totes les implicacions teatrals i socials que això va comportar—, a la relació del director amb els autors que més ha admirat i/o adaptat —Bernhard, Kantor, Dostoievski,...
Fora de l'esplai i cap als teatres! Perquè el teatre no necessita més dramaturgs, i en canvi els escriptors són altament necessaris

Fora de l’esplai i cap als teatres! Perquè el teatre no necessita més dramaturgs, i en canvi els escriptors són altament necessaris

L’anunci de canvis en el funcionament de l’Stückemarkt del Theatertreffen per a la seva edició del 2014 serveix a l’autor per reflexionar sobre el concepte d’autoria al teatre contemporani. Schmidt analitza els motius pels quals la desaparició de l’Stückemarkt no li sembla una gran pèrdua, desplega una sèrie de dades empíriques per demostrar com n’és...
Joc de miralls, intensitat de contrastos

Joc de miralls, intensitat de contrastos

Com es pot definir l’efímer? Com poden, els professionals de l’escena, parlar del seu art més enllà de la tècnica, de l’ofici? La majoria tendeix a refugiar-se en la pràctica teatral i, sovint, es malfia de la teoria. No són tan intel·lectuals els actors o els directors d’escena com, posem per cas, els professors o...
Respecte/llibertat: dominar les coaccions de la partitura

Respecte/llibertat: dominar les coaccions de la partitura

Sovint abordem el problema de la posició del director davant les obres de Samuel Beckett en termes de«respecte» i «llibertat». La posició de Samuel Beckett sobre la posada en escena és molt coneguda: el director s’ha d’ajustar a les indicacions precises que ell va procurar proporcionar als seus textos. Samuel Beckett va patir tota la...
Godot ve a Sarajevo

Godot ve a Sarajevo

1. “No hi ha res a fer.” “Nista ne moze da se uradi”. – primera frase de Tot esperant Godot   Me’n vaig anar a Sarajevo a mitjans de juliol per posar en escena la producció de Tot esperant Godot, no tant perquè sempre havia volgut dirigir l’obra de Beckett (que ho volia), com perquè...
Muntar Brossa

Muntar Brossa

Opinions recollides i elaborades per Joan Castells, Carles Batlle i Joan Casas.   Volíem parlar amb tothom qui havia muntat alguna cosa de Joan Brossa. Amb alguns, dissortadament, ja no era possible perquè havien desaparegut. Era el cas de Mercedes de la Aldea[1] i de Fabià Puigserver[2]. D’altres van resultar difícils de localitzar, difícils en...
La forma en movimiento

La forma en movimiento

Traducción de Víctor Molina.   La primera realización de Pasos, dirigida por el autor, se presentó en el Royal Theatre de Londres en mayo de 1976. Antes de comenzar los ensayos, y como ya es regla en él cuando dirige sus propias piezas, Beckett preparó algunas notas sobre la escenificación prevista[1]. Varios meses después, en...
El naixement d'un concepte

El naixement d’un concepte

La consideració de l’escenificació com a art autònom alliberat de la literatura, única detentora del sentit, suposa l’aparició d’un nou artista: el director. Si més no, d’un cap visible que du les seves funcions més enllà d’una simple traducció, fidel i convencionalitzada, del text dramàtic al text espectacular. Tanmateix, si mirem enrere, ens adonarem que no...
La representació emancipada

La representació emancipada

[Dins Dort, Bernard; La représentation émancipée. Actes Sud, Arles 1988.] Traducció de Joan Casas.   L’estatut del teatre és, de cap a cap, contradictori. És una evidència que sovint perdem de vista. Fonamentat en la mimesis, el teatre fa de l’acció una il·lusió i transforma, de vegades, la il·lusió en acció. El seu funcionament reposa per...
Antoine Vitez: fragments

Antoine Vitez: fragments

[Dins Vitez, Antoine; Le théâtre des idées. NRF, Gallimard, Paris, 1991.] Traducció de Joan Casas.   Del director d’escena La direcció d’escena és l’art de la interpretació, com en el cas de l’endeví, el mèdium, l’augur o l’arúspice. El director d’escena interpreta els signes deixats sobre el paper per la gent dels segles passats (això s’anomena...
El teatre bicèfal

El teatre bicèfal

Des de la seva aparició, la figura del director teatral entès com a responsable últim del procés de creació de l’espectacle ha estat més que problemàtica, fonamentada com està en una paradoxa de difícil solució: nascuda de la voluntat de renovació estètica, de la necessitat de dotar d’unitat i de veritable entitat artística l’espectacle, és...