"creació escènica"
Desengranando el circo

Desengranando el circo

Conversa entre la creadora i investigadora circense Vivian Friedrich i el també creador i pedagog Johnny Torres, mantinguda en diferents espais entre 2017 i 2019, en què reflexionen sobre el concepte de dramatúrgia i la (im)possibilitat de definició del circ contemporani, que aposta pel compromís amb la societat, allunyat tant de la idea més tradicional i convencional del...
Tancar els ulls i tirar endavant

Tancar els ulls i tirar endavant

Baró d’Evel és una companyia d’arts escèniques liderada per Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias, ell provinent de la tradició del clown mentre que ella, per tradició familiar, sempre ha estat unida al món dels cavalls. La parella es va conèixer a Châlons-en-Champagne, França, a l’escola d’estudis superiors CNAC (Centre National des Arts du Cirque)....
La dramaturga ignorant

La dramaturga ignorant

En aquesta conferència, la dramaturga, performer i teòrica Bojana Cvejić reflexiona sobre la «dramatúrgia de la dansa» des d’una perspectiva contextual en relació amb la pràctica especulativa i l’experimentació i des de la figura de la professional independent que la desenvolupa i que treballa conjuntament amb un coreògraf com a «generadora de problemes». [Aquest text...
Deu anys de TNT. Deu anys de creació escènica contemporània

Deu anys de TNT. Deu anys de creació escènica contemporània

En l'avinentesa del 10è aniversari del festival TNT, la revista (Pausa.) propicia una trobada entre Pep Pla, director artístic del festival, i Alejandro Curiel, Oriol López, Oriol Morales i Verónica Navas, quatre creadors que han passat pel TNT en la seva darrera edició, el 2017. En la conversa, s'aborda des dels inicis del TNT fins...
La mirada del director o el focus en els personatges dins el procés de creació

La mirada del director o el focus en els personatges dins el procés de creació

L’actriu i investigadora teatral Ruth Olaizola, que ha format part durant vint-i-dos anys de la Compagnie Louis Brouillard, liderada pel director francès Joël Pommerat, ens ofereix una perspectiva dels processos de creació de la companyia, posant especialment èmfasi en l’aspecte actoral. La invitació de la revista (Pausa.) a participar en el número dedicat a Joël...
A l’ombra del Theatertreffen. Una crònica des de l’Internationales Forum 2017

A l’ombra del Theatertreffen. Una crònica des de l’Internationales Forum 2017

El jove dramaturg i investigador català Marc Villanueva ha assistit enguany a l’Internationales Forum del Theatertreffen, una trobada en què creadors de diverses disciplines són convidats a seguir el festival berlinès i a participar d’espectacles, trobades o workshops conduïts per artistes capdavanters. Villanueva en destaca com a virtut el fet que l’Internationales Forum aculli mirades...
La quimera del manipulador d’objectes

La quimera del manipulador d’objectes

El creador escènic Xavier Bobés ens acosta a la poètica del teatre d’objectes on, mitjançant els codis proposats pel manipulador, els objectes esdevenen metàfora. Els objectes tenen per se un significat. Els creem buscant un sentit a la seva existència, una utilitat més o menys vàlida, més o menys útil / inútil. Els hem projectat...
Magda Puyo y las desopilantes bacantes

Magda Puyo y las desopilantes bacantes

El testimoni personal de Graciela Gil desvela l’àmbit més experimental de Magda Puyo (en relació als processos de creació de la companyia Metadones).
Sobre textualitat contemporània

Sobre textualitat contemporània

Com a actriu de formació, Mònica Almirall declara tenir una relació d’odi i amor amb el text dramàtic. En els seus processos creatius el text és una peça més de l’engranatge, al costat dels intèrprets, l’espai, la il·luminació o el so. És més aviat una conseqüència que no pas una causa, tot i que al...
És fascinant com avui en dia ser honest, en l’art, es premia amb la concessió, si més no, del perdó

És fascinant com avui en dia ser honest, en l’art, es premia amb la concessió, si més no, del perdó

Amb honestedat, colors i ironia provocativa, Nao Albet i Marcel Borràs parlen dels seus processos creatius i consideren el text com una eina més per a la representació.
El text viu

El text viu

En el treball creatiu d’Alícia Gorina, el text és un material més, sovint convertit en imatges i emocions. És una relació complexa i gairebé indescriptible (en paraules) d’intimitat i submissió, que varia molt segons l’espectacle.
El text com a bastard

El text com a bastard

El text, diuen els autors, està molt sobrevalorat. Palacios i Serrano conceben la seva creació com una escriptura amb imatges i altres elements que juguen a un mateix nivell dramatúrgic. Així doncs, el text s’allibera i interactua amb altres llenguatges tot engendrant fills bastards i rebels.