"clàssics"
L’autor italià: una espècie a protegir?

L’autor italià: una espècie a protegir?

Un recorregut per les diverses causes que han dut l’autoria dramàtica italiana a la precària situació que viu als nostres dies, una situació que es troba marcada en bona part per l’absència de suport de les institucions públiques i que es fa especialment visible en el conservadorisme i clientelisme en la manera d’actuar...
Ramon Simó a la llum dels clàssics

Ramon Simó a la llum dels clàssics

Vaig conèixer Ramon Simó quan ell estudiava els últims cursos de Filosofia i jo havia acabat de crear el Grup de Teatre de la Facultat d’Història (UB). Tot just havia preparat un primer i modestíssim espectacle...
Reflexions introductòries sobre el final en el teatre

Reflexions introductòries sobre el final en el teatre

[1] Tot té un final? Sí, i sobretot en el teatre. Sempre el recordem, el final, i molt millor que el detall de la faula. Els últims segons de joc a escena, previs a la caiguda del teló o al fosc, ens queden especialment gravats a la memòria. I sempre tenim l’esperança que si comprenem...
El clos matern dels clàssics

El clos matern dels clàssics

[1] «Ulisses diví es despertava del seu con al terrer pairal; i no el va reconèixer.» L’Odissea, XIII, 187-188. Traducció de Carles Riba Quan Joan Oliver va adaptar el Pigmalió, de Bernard Shaw, ultra el joc de registres lingüístics que hagué de posar en funcionament, li va tocar d’encarar-se a un problema: decidir quins autors havia...
El Horacio

El Horacio

Traducción de Maurici Farré.   Entre la ciudad de Roma y la ciudad de Alba Hubo una lucha por el poder. Rodeando a los combatientes Se encontraban los poderosos etruscos, armados. Para empezar el combate y antes del esperado ataque Se situaron frente a los otros en orden de batalla, Amenazantes. Los generales Adelantándose a...
¿Por qué los clásicos?

¿Por qué los clásicos?

He contestado a menudo a esa pregunta, pero no me molesta apenas contestar otra vez, porque el tiempo se desliza rápido y el pensamiento cambia. El problema de los clásicos es el problema de la memoria social o nacional. En consecuencia, el por qué se vuelve evidente: es indispensable trabajar sobre la memoria social, sobre...
Quin és aquest país, amics?

Quin és aquest país, amics?

La primera escena de Nit de Reis serveix per mostrar-nos el Duc d’Il·líria, malalt d’un amor no correspost. L’escena és curta: té quaranta-dos versos; però ja són prou per fer-nos veure tres característiques en aquest personatge: és irremissiblement hiperestèsic (nodreix la seva passió de música), lúcid (s’adona que el desig insatisfet és la fantasia suprema...
Tabori a la zaga de Shakespeare

Tabori a la zaga de Shakespeare

La idea de Lovers and Lunatics: Desde el verano del 88 la consigna en el Kreis Theater fue Shakespeare, así, a la brava y en pleno, lanzada desde los acantilados rocosos de Menorca, donde su director, George Tabori, soñaba con un hipermontaje de nueve horas de duración, tres partes de tres horas cada una, que...
Medea, el dramatículo

Medea, el dramatículo

Traducción del portugués de Joan Casas.   Música. Luces rasantes, ámbar, iluminan la escena, un aire antiguo. Foco cenital sobre Medea que, acostada sobre las almohadas, duerme. Abre los ojos de repente. Mira a un lado, luego al otro. Llama: MEDEA. Jasón. (En tono normal. Silencio. Se vuelve hacia el otro lado, lentamente, llama Jasón....