"catàstrofe"
L’el·lipsi de l’individu

L’el·lipsi de l’individu

Caryl Churchill és una autora fortament influïda per una gran varietat de corrents filosòfics (Nietzsche, Arendt, Foucault...). Aquest article se centra en les influències filosòfiques presents a les seves darreres peces teatrals i en com l’autora les utilitza per posar en crisi els conceptes d’identitat i individu.
Far Away, o el apocalipsis del lenguaje

Far Away, o el apocalipsis del lenguaje

Anàlisi del procés progressiu de pèrdua de sentit en el llenguatge a l’obra Far Away de Caryl Churchill. La peça es compara amb el tríptic El Jardí de les delícies, de Hieronymus Bosch, establint paral·lelismes entre les diverses taules d’aquest i els tres actes de l’obra de Churchill.
La «reconquesta del real» en l’escriptura dramàtica contemporània

La «reconquesta del real» en l’escriptura dramàtica contemporània

Carles Batlle aprofundeix en aquest article sobre la reconquesta que la realitat ha fet tant en l'art com en el teatre contemporani, establint una sèrie de fronts oberts que configuren aquest retorn del real a l'àmbit teatral i que se centren, cadascun amb les seves característiques pròpies, en intentar alliberar la realitat de la construcció...
Qui sempre té esperança mor cantant. (Aparença i realitat al teatre contemporani)

Qui sempre té esperança mor cantant. (Aparença i realitat al teatre contemporani)

Sobre el paper performatiu de l’autenticitat. Peça teatral Schwarzes Tier Traurigkeit (Animal negre tristesa) d’Anja Hilling.
Editorial núm. 24

Editorial núm. 24

És viable el gènere tràgic en l’actualitat? «La tragèdia és irreparable —diu Steiner—. No pot comportar una compensació justa i material per tot el que s’ha patit.» Què pot dir (fer) la tragèdia després de les grans «calamitats» de la història d’aquest últim segle? Realment pot tenir alguna cosa a dir? Pot servir d’alguna cosa?...
Guía rápida para dramaturgos cazadores de catástrofes

Guía rápida para dramaturgos cazadores de catástrofes

Acepto con revulsiva timidez la amable invitación de sumar mis reflexiones pálidas y obtusas a este número de PAUSA. ¿Por qué con timidez? Porque la naturaleza de las preguntas que esta edición plantea está demasiado ligada a la esencia (palabra horrenda) de mi escritura de los últimos años. Me siento de pronto confrontado con principios...
Aceptar la catástrofe, celebrar el azar

Aceptar la catástrofe, celebrar el azar

Imaginemos una escena en la que un hombre va caminando tranquilamente por la calle una soleada mañana primaveral. En ese agradable paseo se deja llevar por la paz que le sugiere la luminosidad del sol en su rostro, la sosegada brisa, las flores en los balcones y las risas de los niños que juegan en...
La quimera de la tragèdia

La quimera de la tragèdia

I Tragèdia contemporània. La simple enunciació de l’expressió espanta una mica, és com si veiés caure al meu damunt vint-i-cinc segles d’història. És com si es presentés en un puny, de sobte, tot l’embolic de preguntesi problemes registrats en la pell del teatre al llarg del temps. Per aquest motiu, i per ordenar una mica...
TRAGÈDIA CONTEMPORÀNIA: una petita enquesta

TRAGÈDIA CONTEMPORÀNIA: una petita enquesta

A l’hora de delimitar l’àmbit de discussió per al dossier d’aquest número, PAUSA es va plantejar el sentit i la vigència de conceptes com ara tragèdia contemporània, sentiment tràgic contemporani, catàstrofe o caos. Damunt la taula, quedaven preguntes com ara aquestes: – Quines propostes d’escriptura dramàtica contemporània ens acosten a la idea tràgica? – Quins...
¿Qué teatro se hace en la Schaubühne de Berlín? Entrevista con Dag Kemser

¿Qué teatro se hace en la Schaubühne de Berlín? Entrevista con Dag Kemser

Dag Kemser nació en Hamburgo (Alemania) en 1972. Estudió Teoría del Teatro, Historia del Arte y Literatura Comparada en Munich, donde se licenció con el tema «Zeitstücke zur deutschen Wiedervereinigung» [El teatro de la reunificación alemana] (2003/2004). Empezó en la Schaubühne como ayudante de dramaturgia en la temporada 2004/2005 y actualmente trabaja como dramaturgo en...
El teatre de Sarah Kane. Un maleït clàssic

El teatre de Sarah Kane. Un maleït clàssic

En els darrers anys tothom ha sentit a parlar de Sarah Kane. La violenta. La polèmica. La maleïda Sarah Kane. Alguns han decidit posar-se en contra d’ella i rebutjar-la per haver percebut en el seu primer apropament a l’autora unes dosis importants de nihilisme i agressivitat. Fins i tot s’ha convertit en una icona del...