"catàstrofe"
Alguns apunts per a repensar el teatre

Alguns apunts per a repensar el teatre

Susan Sontag va arribar a Sarajevo a mitjans de juliol de 1993. Va trobar-hi un paisatge en runes, arrasat per una guerra fratricida, i una població desolada. L’autora de Contra la interpretació sabia, però, on anava: ja hi havia passat un parell de setmanes l’anterior mes d’abril, hi havia fet amics i connexions, s’havia implicat...
L'emergència del teatre en temps del coronavirus

L’emergència del teatre en temps del coronavirus

[Aquest text es va publicar per primer cop en italià el 14 d’abril de 2020 a la pàgina web de l’editorial Fandango Libri.]   Traducció d’Albert Arribas   En aquest període d’alentiment forçat de les activitats humanes, per no dir de l’economia, sentim que es repeteix obsessivament que la cultura no ha de morir —i, si...
«La crisi infligida pel coronavirus és un assaig general»

«La crisi infligida pel coronavirus és un assaig general»

[Aquesta entrevista de Rodolfo di Giammarco a Milo Rau va ser publicada originàriament el 18 d’abril de 2020 al diari italià La Repubblica.]     Traducció de Ferran Dordal Lalueza   Autor i director escènic d’un teatre documental marcadament polític amb testimonis d’àmbit internacional, en què es qüestiona l’art i l’activisme i es denuncien injustícies...
Més enllà del confinament: una carta a les artistes escèniques

Més enllà del confinament: una carta a les artistes escèniques

[Aquest text es va publicar per primer cop en anglès («Beyond the Time of the Right Care: A Letter to the Performance Artist») el 21 d’abril de 2020 dins la sèrie «Lockdown Theatre», una col·lecció d’experiments mentals teòrics sobre la crisi del coronavirus, comissariada i editada per Maximilian Haas i Joshua Wicke per a la...
L’el·lipsi de l’individu

L’el·lipsi de l’individu

Caryl Churchill és una autora fortament influïda per una gran varietat de corrents filosòfics (Nietzsche, Arendt, Foucault...). Aquest article se centra en les influències filosòfiques presents a les seves darreres peces teatrals i en com l’autora les utilitza per posar en crisi els conceptes d’identitat i individu.
Far Away, o el apocalipsis del lenguaje

Far Away, o el apocalipsis del lenguaje

Anàlisi del procés progressiu de pèrdua de sentit en el llenguatge a l’obra Far Away de Caryl Churchill. La peça es compara amb el tríptic El Jardí de les delícies, de Hieronymus Bosch, establint paral·lelismes entre les diverses taules d’aquest i els tres actes de l’obra de Churchill.
La «reconquesta del real» en l’escriptura dramàtica contemporània

La «reconquesta del real» en l’escriptura dramàtica contemporània

Carles Batlle aprofundeix en aquest article sobre la reconquesta que la realitat ha fet tant en l'art com en el teatre contemporani, establint una sèrie de fronts oberts que configuren aquest retorn del real a l'àmbit teatral i que se centren, cadascun amb les seves característiques pròpies, en intentar alliberar la realitat de la construcció...
Qui sempre té esperança mor cantant. (Aparença i realitat al teatre contemporani)

Qui sempre té esperança mor cantant. (Aparença i realitat al teatre contemporani)

Sobre el paper performatiu de l’autenticitat. Peça teatral Schwarzes Tier Traurigkeit (Animal negre tristesa) d’Anja Hilling.
Editorial núm. 24

Editorial núm. 24

És viable el gènere tràgic en l’actualitat? «La tragèdia és irreparable —diu Steiner—. No pot comportar una compensació justa i material per tot el que s’ha patit.» Què pot dir (fer) la tragèdia després de les grans «calamitats» de la història d’aquest últim segle? Realment pot tenir alguna cosa a dir? Pot servir d’alguna cosa?...
Guía rápida para dramaturgos cazadores de catástrofes

Guía rápida para dramaturgos cazadores de catástrofes

Acepto con revulsiva timidez la amable invitación de sumar mis reflexiones pálidas y obtusas a este número de PAUSA. ¿Por qué con timidez? Porque la naturaleza de las preguntas que esta edición plantea está demasiado ligada a la esencia (palabra horrenda) de mi escritura de los últimos años. Me siento de pronto confrontado con principios...
Aceptar la catástrofe, celebrar el azar

Aceptar la catástrofe, celebrar el azar

Imaginemos una escena en la que un hombre va caminando tranquilamente por la calle una soleada mañana primaveral. En ese agradable paseo se deja llevar por la paz que le sugiere la luminosidad del sol en su rostro, la sosegada brisa, las flores en los balcones y las risas de los niños que juegan en...
La quimera de la tragèdia

La quimera de la tragèdia

I Tragèdia contemporània. La simple enunciació de l’expressió espanta una mica, és com si veiés caure al meu damunt vint-i-cinc segles d’història. És com si es presentés en un puny, de sobte, tot l’embolic de preguntesi problemes registrats en la pell del teatre al llarg del temps. Per aquest motiu, i per ordenar una mica...