"capitalisme"
«La quarta paret ja no existeix, tot el que en queda és una ferida». Una conversa amb Krystian Lupa

«La quarta paret ja no existeix, tot el que en queda és una ferida». Una conversa amb Krystian Lupa

En aquesta entrevista, Krystian Lupa repassa la seva trajectòria professional durant els darrers trenta anys; des de la transició política a Polònia, del règim comunista al capitalista —amb totes les implicacions teatrals i socials que això va comportar—, a la relació del director amb els autors que més ha admirat i/o adaptat —Bernhard, Kantor, Dostoievski,...
No tinc la certesa de res

No tinc la certesa de res

Per a Josep Maria Miró, afrontar l’escriptura teatral és d’entrada una actitud política i ideològica ineludible. Ser lliure no és fàcil. La incertesa intrínseca de la vida el porta a fer un teatre interrogatiu, amb un enorme respecte i responsabilitat, en què la paraula és una de les matèries primeres fonamentals.
El teatre de Victoria Szpunberg: una microfísica del poder. Sobre L’aparador, La màquina de parlar i Boys don’t cry

El teatre de Victoria Szpunberg: una microfísica del poder. Sobre L’aparador, La màquina de parlar i Boys don’t cry

L’autor analitza tres peces de Victoria Szpunberg basant-se en la idea que, a diferència de la majoria de les obres de la dramatúrgia catalana actual centrades en els conflictes...
Dramaturgias de lo real en la escena contemporánea

Dramaturgias de lo real en la escena contemporánea

En aquest article s'analitza com el teatre contemporani ha intentat bastir ponts entre teatre i realitat, esdevenint aquesta relació una obsessió pels diferents dramaturgs i escenes teatrals occidentals. Així doncs, aquesta fixació vers la realitat pretén construir una subjectivitat alternativa a la que des del sistema s'intenta imposar de forma totalment homogeneitzadora, en una societat...
Cap a una crítica a la societat del benestar: Sibylle Berg i Falk Richter

Cap a una crítica a la societat del benestar: Sibylle Berg i Falk Richter

En la societat alemanya, el teatre té tradicionalment un paper important. Això no ho demostren només les generoses subvencions públiques al sector o els alts percentatges d’ocupació a les sales teatrals, sinó també, i sobretot, la capacitat del teatre per dialogar amb la societat, per evidenciar-ne els vicis i les virtuts. Quan els temes, els...
Decididament en Contra (o la baralla d’Esteve Soler)

Decididament en Contra (o la baralla d’Esteve Soler)

Qualsevol article informatiu sobre la trilogia que componen les obres Contra el progrés, Contra l’amor i Contra la democràcia d’Esteve Soler corre el greu perill de perdre vigència en qüestió de minuts. Des que l’any 2008 Contra el progrés va ser seleccionada per participar al festival berlinès Theatertreffen, la vida d’aquests tres textos ha estat en contínua ebullició escènica internacional. Fem-ne només cinc cèntims. Traduïts a sis...
Entrevista a Esteve Soler

Entrevista a Esteve Soler

Cada cop és més difícil trobar un moment per parlar amb calma amb aquest dramaturg nascut a l’Hospitalet i criat al Bages, que va deixar Manresa per traslladar-se a la seva ciutat adoptiva, Barcelona, i que ha estat exercint d’urbanita ocasional allà on l’estrenen i el conviden, que no són pocs destins. Els seus textos...