"capitalisme"
Alguns apunts per a repensar el teatre

Alguns apunts per a repensar el teatre

Susan Sontag va arribar a Sarajevo a mitjans de juliol de 1993. Va trobar-hi un paisatge en runes, arrasat per una guerra fratricida, i una població desolada. L’autora de Contra la interpretació sabia, però, on anava: ja hi havia passat un parell de setmanes l’anterior mes d’abril, hi havia fet amics i connexions, s’havia implicat...
L'emergència del teatre en temps del coronavirus

L’emergència del teatre en temps del coronavirus

[Aquest text es va publicar per primer cop en italià el 14 d’abril de 2020 a la pàgina web de l’editorial Fandango Libri.]   Traducció d’Albert Arribas   En aquest període d’alentiment forçat de les activitats humanes, per no dir de l’economia, sentim que es repeteix obsessivament que la cultura no ha de morir —i, si...
«La crisi infligida pel coronavirus és un assaig general»

«La crisi infligida pel coronavirus és un assaig general»

[Aquesta entrevista de Rodolfo di Giammarco a Milo Rau va ser publicada originàriament el 18 d’abril de 2020 al diari italià La Repubblica.]     Traducció de Ferran Dordal Lalueza   Autor i director escènic d’un teatre documental marcadament polític amb testimonis d’àmbit internacional, en què es qüestiona l’art i l’activisme i es denuncien injustícies...
Re-membrant el demos  [Dramatúrgies de fets i afectes a la performance contemporània]

Re-membrant el demos [Dramatúrgies de fets i afectes a la performance contemporània]

«Quin és l’espai i el potencial de la dramatúrgia i, per tant, del teatre en general en el nostre món contemporani, digital, globalitzat i cada dia més populista i anti-democràtic?» Partint d’aquesta pregunta l’estudiós alemany Peter M. Boenisch analitza quatre espectacles recents: Five Easy Pieces, de Milo Rau; Paisajes para no colorear, de La Re-sentida;...
«La quarta paret ja no existeix, tot el que en queda és una ferida». Una conversa amb Krystian Lupa

«La quarta paret ja no existeix, tot el que en queda és una ferida». Una conversa amb Krystian Lupa

En aquesta entrevista, Krystian Lupa repassa la seva trajectòria professional durant els darrers trenta anys; des de la transició política a Polònia, del règim comunista al capitalista —amb totes les implicacions teatrals i socials que això va comportar—, a la relació del director amb els autors que més ha admirat i/o adaptat —Bernhard, Kantor, Dostoievski,...
No tinc la certesa de res

No tinc la certesa de res

Per a Josep Maria Miró, afrontar l’escriptura teatral és d’entrada una actitud política i ideològica ineludible. Ser lliure no és fàcil. La incertesa intrínseca de la vida el porta a fer un teatre interrogatiu, amb un enorme respecte i responsabilitat, en què la paraula és una de les matèries primeres fonamentals.
El teatre de Victoria Szpunberg: una microfísica del poder. Sobre L’aparador, La màquina de parlar i Boys don’t cry

El teatre de Victoria Szpunberg: una microfísica del poder. Sobre L’aparador, La màquina de parlar i Boys don’t cry

L’autor analitza tres peces de Victoria Szpunberg basant-se en la idea que, a diferència de la majoria de les obres de la dramatúrgia catalana actual centrades en els conflictes...
Dramaturgias de lo real en la escena contemporánea

Dramaturgias de lo real en la escena contemporánea

En aquest article s'analitza com el teatre contemporani ha intentat bastir ponts entre teatre i realitat, esdevenint aquesta relació una obsessió pels diferents dramaturgs i escenes teatrals occidentals. Així doncs, aquesta fixació vers la realitat pretén construir una subjectivitat alternativa a la que des del sistema s'intenta imposar de forma totalment homogeneitzadora, en una societat...
Cap a una crítica a la societat del benestar: Sibylle Berg i Falk Richter

Cap a una crítica a la societat del benestar: Sibylle Berg i Falk Richter

En la societat alemanya, el teatre té tradicionalment un paper important. Això no ho demostren només les generoses subvencions públiques al sector o els alts percentatges d’ocupació a les sales teatrals, sinó també, i sobretot, la capacitat del teatre per dialogar amb la societat, per evidenciar-ne els vicis i les virtuts. Quan els temes, els...
Decididament en Contra (o la baralla d’Esteve Soler)

Decididament en Contra (o la baralla d’Esteve Soler)

Qualsevol article informatiu sobre la trilogia que componen les obres Contra el progrés, Contra l’amor i Contra la democràcia d’Esteve Soler corre el greu perill de perdre vigència en qüestió de minuts. Des que l’any 2008 Contra el progrés va ser seleccionada per participar al festival berlinès Theatertreffen, la vida d’aquests tres textos ha estat en contínua ebullició escènica internacional. Fem-ne només cinc cèntims. Traduïts a sis...
Entrevista a Esteve Soler

Entrevista a Esteve Soler

Cada cop és més difícil trobar un moment per parlar amb calma amb aquest dramaturg nascut a l’Hospitalet i criat al Bages, que va deixar Manresa per traslladar-se a la seva ciutat adoptiva, Barcelona, i que ha estat exercint d’urbanita ocasional allà on l’estrenen i el conviden, que no són pocs destins. Els seus textos...