"Barcelona"
Tradición teatral

Tradición teatral

La arbitrariedad de la tradición Cuando volaba de Barcelona a Madrid con ocasión de oficiar de jurado del Premio Calderón de la Barca junto a Toni Casares, éste me propuso redactar un trabajo donde expusiera mis ideas acerca de la tradición del teatro en Barcelona, tema del que sin duda sé menos que nada. Es...
L'acció té lloc a Barcelona?

L’acció té lloc a Barcelona?

Els articles i materials que conformen aquest dossier s’han escrit arran del cicle d’espectacles i activitats que, sota el mateix nom, es va organitzar a la Sala Beckett la temporada passada. La idea de dedicar les tres produccions d’una mateixa temporada a un teatre amb referències locals ben evidents (i la de presentar aquestes produccions...
Barcelona/Ficcions Lliures: Un primer intent

Barcelona/Ficcions Lliures: Un primer intent

El dissabte 15 de maig del 2004 va tenir lloc a la sala d’assaig de l’Obrador de la Sala Beckett un encontre de dramaturgs, narradors i guionistes. Es tracta d’una iniciativa informal que va sorgir d’una conversa que vam tenir amb el Toni Casares, director de la Sala. Tot havia començat un any abans, mentre...
La Barcelona de ficció (report)

La Barcelona de ficció (report)

La Barcelona de ficció   L’entrada del Gran Canal de Venècia és un quadre fascinant i enorme que es conserva al Museu del Louvre de París. L’obra té la virtut d’haver deixat en les retines universals una imatge clara i permanent de la ciutat més decadent i alhora més sublim del món. Seria fàcil concloure...
Sobre l’aparició i la desaparició: el teatre i Barcelona (Catalunya invisible, part II)

Sobre l’aparició i la desaparició: el teatre i Barcelona (Catalunya invisible, part II)

Aquest assaig reflexiona sobre la relació entre lloc i escenari i entre paisatge i teatre, sobre en quina mesura un espai teatral pot esdevenir un lloc d’autoidentificació col·lectiva, i sobre el que la representació d’una casa i la construcció d’una localització desvetlla pel que fa a la consciència de si mateix, la identitat i la...
Qüestionari

Qüestionari

El començament de la temporada teatral barcelonina (93/94) va determinar, en gran part, la formulació temàtica del dossier d’aquest número de (Pausa.) i alhora va plantejar un petit debat al consell de redacció de la revista sobre la possible existència de models de referència dominants en el teatre català. D’aquest petit debat se’n va derivar...
El Palau de l'Agricultura com a espai de treball

El Palau de l’Agricultura com a espai de treball

Des dels seus orígens, el Teatre Lliure es basa en una concepció singular -només en el context teatral català- de centre integrat de producció i exhibició d’espectacles, proper a allò que a Europa està normalitzat des de fa dècades entorn de denominacions com “teatre estable” i que suposen la realització integral de tot el procés...
El Malic. Teatre de butxaca

El Malic. Teatre de butxaca

Si el Malic, el teatre més petit de Barcelona, és considerat avui en dia com a un teatre de butxaca, no és degut tant a una voluntat expressada de partida com a la conseqüència lògica de la seva realitat física per una banda i del tipus de programació que ha portat a terme per l’altra....
Joan Brossa o els significats de la insignificància

Joan Brossa o els significats de la insignificància

En Joan Brossa va ser un avantguardista quan, durant la guerra civil, va combatre als rengles de l’exèrcit de la República. Només al front de batalla ets a l’avantguarda. I cal observar, de passada, que els de l’altre bàndol també hi són. El Joan Brossa artista, forjat en el gran desert de la postguerra, no...
Joan Brossa. El cor de la màgia (fragments)

Joan Brossa. El cor de la màgia (fragments)

(…) Deu anys després d’haver fet amb ell el llibre Joan Brossa o el pedestal són les sabates li feia l’entrevista titulada “Joan Brossa, oblidar i caminar”, on assajava un acostament a la seva vida quotidiana, a les afeccions que ell encara sentia vigents i, si es vol dir-ho així, als estereotips que dibuixaven la...
En la Sala Beckett

En la Sala Beckett

En el ámbito de la cultura en general, y en lo que se refiere a teatro en particular, la política institucional suele seguir una estrategia de hechos consumados que muestra una marcada tendencia hacia el escaparatismo, hacia las actividades que proporcionan un cierto prestigio inmediato, pero que contribuyen en escasa medida a la creación de...
Aproximació als espectacles «No val a badar», «Edmond» i «El Chal» des de la seva recepció

Aproximació als espectacles «No val a badar», «Edmond» i «El Chal» des de la seva recepció

[No val a badar es va estrenar al Teatre Goya el 10/1/91, per la Companyia TUB (Teatre Urbà de Barcelona). Edmond es va estrenar al SAT (Sant Andreu Teatre) el 24/1/91, muntatge del Centro Dramático Nacional. El Chal es va estrenar al SAT el 13/2/91, per la companya Teatre a la Deriva.] L’estrena a Barcelona,...