"autoria"
Martin Crimp i la recerca constant

Martin Crimp i la recerca constant

Arran de l’estrena d’El camp al Royal Court Theatre, el prestigiós crític de The Times Benedict Nightingale afirmava que «va començar a preparar mentalment la crítica suggerint que Crimp, les traduccions del qual gairebé superen el nombre d’obres originals, encara ha de trobar la seva veu» (2000 : 619). Podem afirmar sense por a equivocarnos...
Lectura y puesta en escena

Lectura y puesta en escena

Una obra teatral es el registro verbal, literario, de mil posibles acontecimientos escénicos, entendiendo por acontecimiento escénico el encuentro de unos actores y unos espectadores en un tiempo y en un espacio concretos. Leer un texto teatral consiste en asistir a una representación imaginaria, todos los niveles del discurso dramático remiten a un referente teatral,...
El teatre bicèfal

El teatre bicèfal

Des de la seva aparició, la figura del director teatral entès com a responsable últim del procés de creació de l’espectacle ha estat més que problemàtica, fonamentada com està en una paradoxa de difícil solució: nascuda de la voluntat de renovació estètica, de la necessitat de dotar d’unitat i de veritable entitat artística l’espectacle, és...
“El teatre sóc jo”, crònica d’una impostura històrica

“El teatre sóc jo”, crònica d’una impostura històrica

Loui Jouvet assegurava que “el director és indescriptible perquè les seves funcions són indefinides”, i que per tant, tot això que s’ha dit, “jardiner dels esperits, metges dels sentiments, rellotger de les paraules, enginyer de la imaginació, cuiner dels diàlegs, regidor de les ànimes…”, només són definicions inútils. Tanmateix, la selecció d’expressions no sembla gratuïta,...
Dramaturgia no textual en el teatro catalán contemporáneo

Dramaturgia no textual en el teatro catalán contemporáneo

EN LAS últimas tres décadas, ciertos creadores escénicos han llevado a término en Cataluña la generación y posterior consolidación de un lenguaje teatral basado en el texto espectacular y no en el literario; es decir, en la propia escritura escénica de sus espectáculos. Fenómeno que ha actuado como indicativo de una situación nacional (en un...
La huella del silencio en la pantalla o la voz de qué amo

La huella del silencio en la pantalla o la voz de qué amo

“[La sandalia] había sido legada a aquellos que cuando no ven, enseguida empiezan a creer.” Bertolt Brecht, La sandalia de Empedocles. “Comprenne qui pourra.” Samuel Beckett, Quoi oú. -1- “Signifique quien pueda”[1], sentencia lacónicamente “Voz” en los segundos finales de Qué dónde. En su original francés, (“comprenne qui pourra”) esta frase, con sus resonan­cias evangélicas...
Traduir la didascàlia Beckettiana

Traduir la didascàlia Beckettiana

Un text teatral sol estar constituït -i no voldria que aquesta afirmació es prengués de forma absoluta- per les paraules que l’autor posa en boca dels personatges -si es dóna el cas de per­sonatges que parlen- i per unes altres paraules -l’anomenada didascàlia o, encara més comunment, acotacions- de què prescindirà la posta en escena...