La consideració de l’escenificació com a art autònom alliberat de la literatura, única detentora del sentit, suposa l’aparició d’un nou artista: el director. Si més no, d’un cap visible que du les seves funcions més enllà d’una simple traducció, fidel i convencionalitzada, del text dramàtic al text espectacular. Tanmateix, si mirem enrere, ens adonarem que no...