Barcelona, juliol de 1989. Des de fa ben bé dos anys assistim al que podríem anomenar gairebé “redescobriment” del teatre soviètic. Després de l’exili de Liubimov i el seu posterior fracàs en el món occidental, l’interès pel teatre soviètic ha vingut del bracet de la “perestroika” i s’ha centrat en un director que ha vist...