"1980 (dècada)"
«La quarta paret ja no existeix, tot el que en queda és una ferida». Una conversa amb Krystian Lupa

«La quarta paret ja no existeix, tot el que en queda és una ferida». Una conversa amb Krystian Lupa

En aquesta entrevista, Krystian Lupa repassa la seva trajectòria professional durant els darrers trenta anys; des de la transició política a Polònia, del règim comunista al capitalista —amb totes les implicacions teatrals i socials que això va comportar—, a la relació del director amb els autors que més ha admirat i/o adaptat —Bernhard, Kantor, Dostoievski,...
De literatura dramàtica catalana, avui

De literatura dramàtica catalana, avui

D’INICIS dels setanta fins a ben avançada la dècada dels vuitanta, la realitat teatral catalana es caracteritzà per la significativa absència en els escenaris de textos dramàtics catalans contemporanis, bàsicament substituïts per muntatges autòctons de caràcter col·lectiu i no específicament textuals, així com per les traduccions de determinades obres de la tradició universal. Així, durant...
Dramaturgia contemporánea en Cataluña: la insoportable escasez del orégano en el monte

Dramaturgia contemporánea en Cataluña: la insoportable escasez del orégano en el monte

Uno, a veces, se encuentra con compañeros de oficio o de vicio, teatreros, en fin, o gente aficionada al teatro, lo que sea, del resto de España. Sobre todo de Madrid, pero ya no digamos de cualquier otra parte. Y siente, apenas la conversación entra en los raíles del tema, inevitable en colegas de oficio...
La Gàbia de Vic i Samuel Beckett

La Gàbia de Vic i Samuel Beckett

“Tot porta a confirmar que la poesia i el teatre no són sinó dues realitzacions específiques d’un mateix acte. Tot allò que en el teatre irromp inflexiblement al bell centre de ex­periència humana grilla en el mateix espai de contradiccions en què opera la poesia. Ambigus i inconstruïbles, el teatre i la poesia s’acontenten amb...
De cómo se gestó, nació, se hizo adulto, se casó y anduvo ese "Ñaque o de piojos y actores" contado de la manera que dicta, como quiere, la memoria

De cómo se gestó, nació, se hizo adulto, se casó y anduvo ese “Ñaque o de piojos y actores” contado de la manera que dicta, como quiere, la memoria

(Alrededor de una mesa, agitando recuerdos y dispuestos a lanzarlos a borbotones, no todos porque serían muchos, pero sí los que quepan en esas páginas para la nostalgia, esttan sentados Luis Miguel Climent, José Sanchís, Manuel Dueso y unos amigos de siempre y de ahora) Y, a principios del ochenta, en pleno invierno, en Sabadell,...
Muestra antológica de El Teatro Fronterizo

Muestra antológica de El Teatro Fronterizo

No nos llamemos a engaño: EL TEATRO FRONTERIZO no es un grupo de teatro, a la manera de aquellos que, en los años 70, recorrían la geografía española a lomos de una desven­cijada furgoneta. Para empezar, nun­ca hemos tenido una furgoneta, ni siquiera desvencijada. Y para concluir -con el equívoco-, apenas si podría hablarse, durante casi diez años,...