L’actor i dissenyador de so explica què entén per «alfabet sonor» i què implica en la construcció del discurs i en el «procés de significació de so» d’una peça escènica.

Jordi Collet. A l’hora de fer un espai sonor, un dels processos més importants per a mi és definir un alfabet sonor adequat a l’obra que posarem en escena. Però, a què em refereixo quan parlo d’alfabet sonor?

Bé, bàsicament parlo del període de delimitació dels sons, les textures, els efectes sonors i tot el que tingui a veure amb l’espai sonor per acabar creant una mena d’alfabet de sons a partir del qual pugui construir el discurs sonor.

D’aquesta manera intento evitar la temptació de la immediatesa provocada per l’accés gairebé il·limitat a tant de material sonor a través de les noves tecnologies.

És a dir, m’obligo a la reflexió.

Els grans improvisadors tant del món de la música com de la dansa coneixen molt bé la importància d’acotar el terreny, de posar regles per poder jugar-hi a l’hora d’improvisar. És a dir, de posar en comú un llenguatge.

De la mateixa manera, jo necessito fer aquesta tria durant el procés de composició per anar definint quin serà el caràcter de l’espai sonor. La dinàmica en aquest sentit és tendir a una mena d’essencialització.

Una vegada tinc aquesta base —alfabet—, comença el període de donar significació a cada so. Aquest és un procés laboriós i que s’acostuma a fer in situ durant el període d’assaig, partir de les necessitats que van sorgint. És el moment de posar en comú el llenguatge amb el director.

Arribats a aquest punt, m’agradaria puntualitzar que aquest procés és vàlid tant per als sons reals com per als sons abstractes —que, en principi, no remeten a res concret— i que un dels jocs interessant s que es pot fer és diluir les fronteres entre aquests dos tipus de sons.

Un altre punt important és decidir quin valor té el so que es genera en viu i de quina manera la manipulació o no d’aquest so forma part de la dramatúrgia sonora.

Com a darrer punt, vull parlar del disseny de so com a part de la dramatúrgia sonora: la necessitat que la difusió del so (espai sonor, música original, etc.) acabi de completar el discurs acústic; el fet que és tan important el so triat o composat com la ubicació del difusor d’aquest so, la seva equalització, el seu volum i totes les altres qüestions relacionades amb el disseny de so.