Aquest article és, de fet, l’exposició d’un projecte hipotètic de muntatge de vuit “accions espectacle” a partir de textos breus de Joan Brossa, escrits entre 1946 i 1962 i publicats sota el títol genèric de Postteatre en el tercer volum del Teatre Complet/Poesia escènica (Ed. 62 S.A./1978).

El fet que aquests textos requereixin com a espai escènic l’àmbit domèstic (habitacions i passadissos d’una casa) em va fer pensar, en un principi, en la possibilitat de muntar-ne alguns a casa meva, però això suposava un desembaràs tan exhaustiu (generalment les habitacions han d’estar buides) que la cosa, de moment, no ha pogut anar més enllà del projecte. Així doncs, i segons el projecte, les accions es “produirien” a casa meva, virtualment buida de tots aquells objectes que no fossin necessaris per al muntatge.

Però imaginar-me la casa buida no és més que la primera hipòtesi del projecte. Les altres hipòtesis necessàries per desenvolupar-lo les aniré indicant mitjançant notes a peu de pàgina a mesura que avanci en la descripció de “l’itinerari d’accions” (efectivament es tracta d’un espectacle itinerant) i mai abans del moment en què siguin necessàries, per tal de no revelar prematurament els esdeveniments.

La naturalesa dels vuit textos escollits és purament didascàlica (sovint, ni tan sols el text discursiu està “especificat”) i això fa que qualsevol concretització suposi el risc “d’afegir” informació (continguts, signes, connotacions…) que l’autor, des del text, ni ha previst ni ha pretès. La pròpia elecció, articulació i enfilat d’aquests textos ja suposa la major part d’aquest risc que, per altra banda, no és altre que el que comporta qualsevol muntatge teatral.

Al llarg de la descripció del projecte, necessàriament també didascàlica, els vuit textos íntegres de Brossa apareixen destacats amb el títol o la numeració amb què apareixen al llibre (op. cit.).

 

Projecte de muntatge

Per tal d’assistir a la representació de Màgia: espectacle sobre textos de Joan Brossa, el públic ha estat convocat, una nit d’estiu a les 22.30h., al vestíbul del Teatre Romea de Barcelona (carrer Hospital, 51) on, paradoxalment, s’està representant una obra de la programació en curs i que, òbviament, n’és una altra de diferent…:

 

1

 

  1. EL COP DE SABATA

En els programes que prèviament heu repartit heu citat el públic al vestíbul d’un teatre a una hora convinguda, que serà mitja hora abans d’acabar la sessió de la nit.

Mentre els espectadors s’esperen al vestíbul, arriba una VENEDORA de rifa i els ofereix apuntacions. (Els espectadors han de quedar en la incertesa de si ha vingut per atzar o és preparat). La VENEDORA se’n torna.

Pausa.

Surt el públic del teatre i finalment els empleats tanquen les portes del local.

22.35h.– El públic, compost per un grup no més gran de deu persones (en cas de ser més nombrós s’hauria de dividir en subgrups d’unes deu persones que successivament anirien seguint allò que tot seguit descriuré), ha romàs presumiblement al vestíbul fins que els últims espectadors de la sessió de nit han sortit al carrer. Un ACOMPANYANT convida el públic a seguir-lo fins a l’escala de veïns (espai A) l’accés de la qual comparteix el porxo amb l’accés al Teatre Romea.

Pugen l’escala fins al segon replà on troben la porta de casa meva oberta[1]. El grup entra a l’habitació-rebedor (B) que es troba buida (exceptuant un munt de cadires plegables, plegades i apilonades ordenadament en un racó) i il·luminada per una bombeta envoltada d’un globus de paper blanc que penja del centre del sostre. Quan l’ACOMPANYANT és a punt de tancar la porta, arriba un HOME JOVE visiblement trasbalsat i esbufegant, segurament (pot pensar el públic) després d’haver pujat l’escala d’una correguda. El públic el podrà reconèixer com a una més de les persones que, com ells, esperaven al vestíbul del Romea. L’HOME JOVE (òbviament un actor) tanca la porta darrera seu i pres d’un atac de nervis explica als presents que acaba de ser víctima d’un atracament amb arma blanca al porxo del teatre quan, tot badant, s’havia ressagat del grup…:

  1. VINTENA ACCIÓ ESPECTACLE

Expliqueu al públic un fet excepcional -un accident, un atemptat, una bona noticia, etc.- i espremeu la situació d’interès creada entre els assistents fins al màxim amb nous comentaris i detalls.

Tot d’una desmentiu el fet i doneu la peça per acabada.

22.39h.- L’HOME JOVE, després de desmentir el fet (l’HOME JOVE cridant l’atenció del públic per darrera vegada: “Bé, per acabar només voldria dir-vos que tot això que us acabo d’explicar no és veritat. Bona nit…”), ha desaparegut per la porta del fons (que comunica amb L). L’ACOMPANYANT convida el públic a seguir-lo fins a terrassa (C) que, de fet, segons el text hauria de ser un jardí. El llum de l’habitació B s’ha apagat. A la terrassa, però, el públic gaudeix de la claror de la lluna plena i d’un intens perfum de llessamí:

  1. ONZENA ACCIÓ ESPECTACLE

El públic es passeja per un jardí. El criden i el fan passar en una habitació completament a les fosques on nota la presència d’algú lliurat a una operació inexplicable. De cop sobte s’encén un llum. Un llençol penjat divideix l’habitació. En una banda ARLEQUÍ dona passades de fil negre a la vora del llençol, de baix a dalt. Quan l’altura no li permet de continuar, llença l’agulla i se’n va per una porta lateral, que deixarà entreoberta.

L’habitació del llençol penjat és la D, on el públic ha accedit a través de la porta que la comunica amb la terrassa. El llum que s’ha encès de sobte (i ha revelat la presència d’ARLEQUÍ) és el de l’habitació B on el públic es desplaça i troba el paraigua capgirat.

22.46h.- L’habitació on es troba el públic és doncs, de nou, la B, aquesta vegada però hom hi ha disposat les cadires a una banda perquè el públic s’hi assegui. El paraigua capgirat roman al centre de l’habitació entre el públic i la porta que tenen davant (que comunica amb L) i per la qual faran l’aparició els dos HOMES que portaran a terme la següent “acció espectacle”:

  1. QUINZENA ACCIÓ ESPECTACLE

El públic entra en una habitació i s’asseu. Entren dos HOMES d’edat madura que mantenen un diàleg sobre els punts cardinals per l’estil del següent:

HOME PRIMER: El nord és allà?
HOME SEGON: No; és allí.
HOME PRIMER: I l’est és allà?
HOME SEGON: No; si el nord és allí, l’est no pot ser allí.
HOME PRIMER: I l’oest és allà?
HOME SEGON: No; allí.
HOME PRIMER: I el sud és allà?
HOME SEGON: No; és allí!
HOME PRIMER: Ah!
HOME SEGON: (Assenyalant cada punt) Nord, sud, est, oest.
HOME PRIMER: El sud és allà?
HOME SEGON: Sí.
HOME PRIMER: L’est és allà?
HOME SEGON: No; és allí.
HOME PRIMER: I el nord allà?
HOME SEGON: No, que és allí.
HOME PRIMER: (Equivocadament) Nord, sud, est, oest.
HOME SEGON: No! Nord, sud, est i oest.

Etcètera. Finalment l’HOME PRIMER se’n va i deixa la porta oberta.

Pausa.

El SEGON tanca la porta. Fa sortir el públic per l’altra banda i, a través d’apartaments i passadissos, el condueix al balcó i el fa atansar fora. El públic veu com l’HOME PRIMER s’allunya corrents carrer enllà fins a perdre’s de vista.

 

2

 

22.54h.- A través del balcó de l’habitació J (a on s’ha desplaçat el públic acompanyat de l’HOME SEGON) es veu tota la perspectiva d’un carrer molt estret, no gaire llarg i sense trànsit rodat (un carrer de barri gòtic) que desemboca en una gran plaça pavimentada i sense arbrat per on fuig l’HOME PRIMER.

L’ACOMOPANYANT condueix el públic fins a l’habitació E buida i il·luminada només per la llum feble que surt per la porta que s’obre al passadís F i per la llum, també feble, que ve de l’habitació B (rebedor) que acaben de travessar:

  1. ADAPTANT EN UN FANAL D’OLI…

I

ACOMPANYANT: (Tot travessant una habitació buida) Adaptant en un fanal d’oli un tub de lents apropiat, amb un suport per a un seguit de figures pintades damunt plaques de vidre, van aconseguir les primeres projeccions de llanterna màgica.

II

Recorrem un passadís. Damunt una taula llarga i estreta veiem els objectes següents: una sabata d’home on hi ha escrits els noms: Pulcinella, Guinyol, Punch, Stenterello; un ventilador que posa en marxa un espectador i que fa voleiar un guant blanc unit al ventilador per una cinta llarga; una serpentina passada entre les pues d’una pinta. Mentre funciona el ventilador l’ACOMPANYANT es treu i es posa diferents vegades de la butxaca de l’armilla una moneda d’argent. L’última vegada, però, treu inesperadament un filferro corbat en espiral del mateix diàmetre de la moneda. Cap al final del passadís passem davant una porta, que obre l’ACOMPANYANT. Del passadís estant veiem una habitació blanca. Al mig, dos ESGRIMIDORS equipats, immòbils l’un al costat de l’altre i recolzats en el floret. El més pròxim a la porta escriu 70813 en una pissarra sostinguda per un trípode. Per una portella, al fons de l’habitació, entren un XOFER, una TELEFONISTA i una VENEDORA DE RIFA que diuen a l’uníson: “Setanta mil vuit-cents tretze!”. L’ACOMPANYANT tanca la porta de cop i sortim pel passadís.

L’habitació dels ESGRIMIDORS ha estat la G, El XOFER, la TELEFONISTA i la VENEDORA DE RIFA (el públic pot recordar haver vist aquests tres personatges al vestíbul del Teatre Romea) han aparegut per la port que comunica l’habitació G amb l’H.

22.59h.- El públic ha tornat a l’habitació E, aquesta vegada il·luminada amb tres espelmes disposades a l’ampit de la finestra tancada. Al centre de l’habitació un LAMPISTA enfilat a una escala adoba el llum (una bombeta amb portallànties) que penja del sostre. Al racó hi ha una tauleta tocador amb mirall il·luminada per dues espelmes i una cadira disposada de cara al públic.

  1. FEREBAT

El públic entra per la porta del mig. A la claror d’espelmes un LAMPISTA adoba el llum de l’habitació. Suau al principi, sense que l’espectador nori quan comença, se sent soroll de pluja persistent. Pausa. L’operari aconsegueix d’encendre el llum. Apaga les espelmes, recull les eines i se’n va per la porta del mig.

Pausa. Soroll de pluja.

Per la dreta entra un JOVE i s’asseu davant la tauleta de cara el públic. No cessa de sentir-se la pluja. El JOVE treu del maletí tota mena d’estris de maquillatge i procedeix a fer-se un cap de vell- Se sent tronar. El públic assisteix al procés de transformació del JOVE que, finalment, fica els estris al maletí i se’n torna.

Pausa. Va minvant a poc a poc el soroll de la pluja.

Pel mig entra un CAMBRER d’edat madura i explica al públic on cal que es traslladi per assistir a l’última part de la peça. Se’n va per l’altra porta.

Pausa. El públic es trasllada.

Habitació sense mobiliari. Per terra és ple d’ampolles buides de xampany. Pausa. Entra un DRAPAIRE vell i fica les ampolles en un sac; se’l posa a l’esquena i se’n torna.

El Jove ha sortit per la porta que comunica amb l’habitació L. L’habitació H, on es troba el públic en aquest moment, està buida a excepció feta del terra que és ple d’ampolles buides. L’única llum prové de quatre llums situats a les quatre cantonades i al terra, i que aboquen una llum rasant sobre les ampolles. El públic espera en aquesta habitació, ocupat en trobar l’espai suficient entre les ampolles per posar els peus a terra: el més petit moviment de qualsevol persona suposa l’entrexocar-se de les ampolles buides. Presumiblement, i per tal d’evitar la remor de l’entrexoc d’ampolles buides, el públic adopta positures encarcarades i estranyes.

23.04h.- L’Acompanyant escull una persona del públic a l’atzar i la convida a acompanyar-lo a l’habitació L, mentre la resta del públic espera. Aquesta estona és la que “aprofitarà” el DRAPAIRE per buidar la cambra d’ampolles.

  1. TEMPS DE NIT

PREPARACIÓ

Un full de diari damunt una taula situada a primer terme. Una postal modernista coberta de confeti de colors en una segona taula, més al fons: prop de la taula una cadira que té al seient una cadena llarga feta un manyoc.

REPRESENTACIÓ

Feu entrar l’espectador, situant-vos de manera que només vegi la primera taula, i pregueu-li que llegeixi en veu baixa el full del diari. Després l’inviteu que agafi la cadena i s’assegui a la cadira; un cop aposentat bufeu suaument damunt els paperets per tal que aparegui la postal.

23.06h.- L’Acompanyant i la persona del públic que havia estat escollida per l’única “acció espectacle” individual tornen (amb un somriure de complicitat als llavis) a l’habitació H on els espera el grup.

Sobtadament una llum blanca i brillant s’ha encès a l’habitació J. El públic ho ha pogut veure perquè la porta que comunica l’habitació H amb la J, encara que tancada, té quarters de vidre esmerilat. L’ACOMPANYANT obre la porta i convida el públic a passar a l’habitació J:

  1. CINQUANTA-DOSENA ACCIÓ ESPECTACLE

I

Habitació blanca. ARLEQUÍ, d’esquena, pinta a l’oli un pierrot en una tela rectangular que té posada en un cavallet. Pausa. Per la porta del fons entra PIERROT i fa sortir el públic de l’habitació.

II

A la fi d’un corredor arriben en una porta tancada. Un MANYÀ adoba un pany. Per sota la porta surt un tros de paper higiènic: el públic l’estira i el corredor es va omplint de paper higiènic. PIERROT s’ha escapolit. A l’últim el MANYÀ ha acabat d’adobar el pany i diu que ja es pot obrir la porta. Recull les eines i se’n va pel corredor.

III

El públic entra. És una habitació gran, només amb un llit al centre. Escrit a la paret, el mot

FI

A manca de corredor, el públic ha esperat que el MANYÀ adobés el pany al distribuïdor que separa les habitacions J i K. En aquesta última és on es troba el llit. La paret que fa de capçal al llit és pintada de negre, i el mot FI de blanc.

23.11h.- L’ACOMPANYANT demana al públic que es posi en filera. Un per un i guiats per l’ACOMPANYANT van entrant a la petita habitació-armari (M) i un per un són convidats a sortir a través de la paret del fons completament coberta de peces de roba de vestir que pengen dels penja-robes d’una barra. Separant abrics, gavardines i jaquetes hom descobreix una obertura practicada a la paret del fons, estreta i tan baixa (1’60m.) que obliga a passar-hi lleugerament ajupit.

Un cop travessada la paret el públic es troba a l’Amfiteatre del Gran Teatre del Liceu[2]. La Sala està il·luminada i al prosceni, davant el teló de vellut de l’Escenari, un canó il·lumina una taula estreta i alta coberta per un foulard de seda blau (la taula d’un mag).

El petit grup de públic baixa les escales i seu a la platea buida, on podrà assistir a un espectacle de MÀGIA d’uns trenta minuts de durada.

23.45h.- Un cop acabat l’espectacle, el públic, abandona el Liceu a través, lògicament, del vestíbul d’aquest teatre que, com tothom sap, s’obre a la Rambla de Barcelona.

 

3

 

 

[1] Segona hipòtesi: l’esmentada escala de veïns dona accés a casa meva. Vg. següent il·lustració.

[2] Tercera hipòtesi: casa meva comparteix una paret mitjanera amb el Gran teatre del Liceu; això implica evidentment una quarta hipòtesi; i és que el Romea i el Liceu estan separats tan sols per una paret, hipòtesi potser agosarada però no tant com les dues anteriors (segona i tercera) sobretot pel fet que el meu domicili es troba a més de 30 km. d’ambdós teatres.