Nascut a Roanne (França) l’any 1963, Joël Pommerat es defineix a si mateix com un «autor d’espectacles» o com un «autor-director d’escena». O com el defineix Anne de Amezaga, codirectora de la seva companyia, «autor-director d’escena». Així, amb el guió al mig. Aquestes paraules posen ja en evidència les característiques concretes que ha desenvolupat com a procés de creació propi. A les seves obres, l’escriptura i l’escenificació en tots els seus aspectes —llum, so, espai, vestuari…— es van creant alhora, al llarg dels assaigs, amb el seu equip artístic i d’actors. Això no és el més habitual al seu país, però la trajectòria de Pommerat tampoc ha seguit el recorregut habitual dins el teatre francès. No hi ha accedit per la porta principal, com aquell qui diu. No s’ha format com a autor ni com a director. L’impuls inicial va ser estudiar interpretació. Als dinou anys el contracta una companyia de teatre com a actor, però als vint-i-tres decideix que no vol dedicar-se a aquest ofici. Més tard, decideix estudiar filosofia. La filosofia el portarà a l’escriptura escènica, on acabarà trobant el seu lloc i fundant la seva pròpia companyia, la Compagnie Louis Brouillard, l’any 1990. Brouillard (boira) és un terme bastant oposat a la llum (lumière). Doble homenatge al seu pare —Louis—i als inventors del cinema —els germans Lumière. Discret però incansable, Pommerat anirà treballant en els seus primers espectacles, que s’aniran estrenant al Théâtre de la Main d’Or de París. A poc a poc anirà reunint al seu voltant un grup d’actors fidels i compromesos en la seva metodologia de treball. Els anys entre 1990 i 2000 són considerats com una primera etapa, en què Pommerat cerca la seva pròpia forma de fer teatre i s’afirma en la seva escriptura-direcció d’escena. L’escriptura pren forma amb i a partir del que va passant en escena; Pommerat la considera un element més entre tots els altres, no li atorga una jerarquia superior. Alguns espectacles d’aquesta etapa són Le chemin de Dakar (1990), Les Événements (1994), Pôles (1995), Les enfants (1996) i Treize étroites têtes (1997). No serà fins al 2004 quan la seva feina començarà a cridar realment l’atenció, especialment a partir del seu espectacle Au Monde, estrenat al Théâtre Paris-Villette. Després vindran Le Petit Chaperon rouge (2004), D’une seule main (2005) i Les Marchands (2006). El juliol del 2006 el Festival d’Avignon el convida a presentar-hi quatre dels seus espectacles i la seva carrera es dispara. L’any següent Peter Brook convida l’autor-director i la seva companyia a fer una residència de tres anys al Théâtre des Bouffes du Nord (2007-2010), on hi crearan Je tremble (1) (2007) i Cercles/Fictions (2010). En aquesta etapa Pommerat explora la percepció de l’espectador i els diferents dispositius escènics que poden modificar aquesta percepció. L’univers que proposa Pommerat sovint col·loca l’espectador en un indret d’incertesa, d’inquietud: és el concepte de «trouble», com ell l’anomena. L’any 2011 Pommerat rep el Premi Molière dins la categoria d’autor francòfon per la seva obra Ma chambre froide, que també rebrà el Premi de la Crítica. La seva companyia Louis Brouillard rep el mateix any el Premi Molière a la millor companyia teatral. La llista de premis anirà augmentant: Premi Molière per a públic jove amb Pinocchio, Premis Beaumarchais/Le Figaro (millor autor i millor espectacle) per La Réunification des deux Corées, que també rebrà el Premi de la Crítica… El seu darrer i més ambiciós espectacle és Ça ira (1) Fin de Louis (2016), una ficció política contemporània inspirada en la Revolució Francesa. Els actors (més de vint) es mouen entre l’escenari i la platea durant les gairebé cinc hores de durada de l’espectacle. La platea esdevé així l’assemblea dels Estats Generals, i el públic un assembleari més, testimoni dels enfrontaments entre la noblesa, el clergat i el Tercer Estat, mentre el malestar i la violència va augmentant als carrers de la ciutat. Una ficció política a partir del passat que ressona fortament en el nostre present. Amb aquesta obra Joël Pommerat ha obtingut tres Molières més: millor autor francòfon viu, millor director i millor espectacle públic. En aquests moments Pommerat és considerat un dels homes de teatre més interessants del panorama francès. L’any 2015 va rebre el Grand Prix du Théâtre de l’Académie Française pel conjunt de la seva obra dramàtica. Amb gairebé trenta anys escrivint-dirigint les seves creacions, ningú pot negar a Joël Pommerat la denominació d’«autor d’espectacles».

Obres de Joël Pommerat

Pôles – 1995
Mon ami – 2000
Grâce à mes yeux – 2002
Le Petit Chaperon rouge – 2004
D’une seule main – 2005
Les Marchands – 2005
Cet Enfant – 2005
Pinocchio – 2007
Je tremble (1 et 2) – 2007
Cercles/Fictions – 2009
La grande et fabuleuse histoire du commerce – 2010
Ma chambre froide – 2010
Cendrillon – 2011
La Réunification des deux Corées – 2012
Ça ira (1) Fin de Louis – 2014

[Totes les obres de Joël Pommerat es poden trobar publicades a Éditions Actes Sud-Papiers. L’Institut del Teatre, conjuntament amb l’editorial Comanegra, acaba de publicar (2017) la versió catalana de La reunificació de les dues Corees (traducció d’Helena Tornero) dins un volum de Dramatúrgia francesa contemporània, que conté també obres de David Lescot, Laurent Gaudé i Frédéric Sonntag.]