Quan Pausa es va plantejar dedicar un dossier sobre Xavier Albertí, en- cara no s’havia convocat el concurs públic que el convertiria en nou di- rector del Teatre Nacional. Per això, algunes de les peces d’aquest dos- sier van ser escrites sense preveure aquesta etapa important de la seva trajectòr ia, mentre que d’altres ja han estat escrites tenint molt i molt present l’inici del desplegament d’un projecte que segurament valdrà la pena analitzar d’aquí a uns anys.

En aquest sentit, aquest dossier no pretén ser el balanç d’una trajectò- ria, sinó un apropament a una figura especialment polifacètica que ha tin- gut un paper clau en el desenvolupa- ment de nombrosos punts destacats de la història recent del nostre teatre. Al següent dossier trobareu mirades d’anàlisi sobre la feina artística, pedagògica i gestora d’Alber tí, però també aproximacions més íntimes, de veus privilegiadament properes a aquest home de teatre, que entre les paraules sovint d’afecte poden deixar entreveure idees també fonamentals per entendre de la manera més ín- tegra possible una persona que toca moltes tecles, però que rarament es deixa compartimentar.

El Dossier Xavier Albertí conté els següents textos:

El meu X.A., de Narcís Comadira.
Aquell home posseïa un nivell de serenitat com no n’havia conegut cap d’igual, de Lluís Homar.
Mestre, amic, de Josep Maria Miró.
Uno de nuestros contemporáneos, de Víctor Molina.
Maduresa de la poètica Albertiniana, d’Eduard Molner.
Cos, joc, convicció, felicitat. Quatre apunts sobre en Xavier Albertí, de Carlota Subirós.
Sobre la necessitat de pensar teatre, de Ferran Dordal i Lalueza.
Entrevista a Xavier Albertí, d’Ana Prieto Nadal.
Estació, de Lluïsa Cunillé.