La concessió del Premi Nobel de Literatura a un dels dramaturgs contemporanis que més admirem ha estat, probablement, la millor notícia teatral dels últims mesos. Harold Pinter representa una combinació singular de compromís ètic amb la condició humana, d’exploració de les possibilitats del llenguatge escènic i de respecte a la consistència dramatúrgica dels textos. Ha escrit també narrativa, i peces per a la ràdio, i guions de cinema, però el nucli de la seva producció literària el formen les seves obres de teatre, autèntiques joies com The Caretaker, The Birthday Party, Betrayal, Ashes to Ashes o Moonlight, o joietes demolidores en forma breu com One for the Road o A Kind of Alaska.

I també ha escrit versos… Com a resposta intel·lectual a la guerra d’Iraq, Harold Pinter va publicar a la premsa anglesa aquests i altres poemes que, després, va recollir en un petit volum titulat War (Faber and Faber, 2003). En recollim dos —traduïts per Esteve Miralles—, a les pàgines de PAUSA, com un brindis per a un amic a qui la Sala Beckett va tenir l’honor de rebre, l’any 1996, en el marc del cicle «Tardor Pinter».

 

EETING
It is the dead of night

The long dead look out towards
The new dead
Walking towards them
There is a soft heartbeat
As the dead embrace
Those who are long dead
And those of the new dead
Walking towards them

They cry and they kiss
As they meet again
For the first and last time

August 2002

 

ENCONTRE
És negra nit (són els morts de la nit)

Els morts antics esperen
els morts nous
que els vénen a trobar

Se sent un batec tènue
quan els morts s’abracen,
aquells que són els morts antics
i aquells d’entre els morts nous
que els vénen a trobar

Ploren i es fan petons
quan es retroben
per primer i últim cop

Agost 2002

 

AFTER LUNCH

And after noon the well-dressed creatures come
To sniff among the dead
And have their lunch

And all the many well-dressed creatures pluck
The swollen avocados from the dust
And stir the minestrone with stray bones

And after lunch
They loll and lounge about
Decanting claret in convenient skulls

September 2002

 

HAVENT DINAT

I a les dotze tocades els ben vestits vénen
a ensumar entre els morts
i a dinar

I tot el gruix dels ben vestits recullen
alvocats rebotits d’entre la pols
i remenen la sopa minestrone amb ossos esparsos

I havent dinat
s’escarxofen, s’arrepapen
i decanten el claret en pràctiques calaveres

Setembre 2002