Autor: Francesc Pereira.
Títol: Patates.
Editorial (o forma de localització): Institut del Teatre. Col. Biblioteca Teatral. Barcelona 1994.
Any de publicació: 1994.
Pàgines: 47. Aproximadament 32 línies de 55 espais per pàgina.
Traduccions: Danès (1993).
Any de redacció: 1988.
Personatges: Dues dones (46 i 40 anys) i un home (39 anys, infantiloide i assegut en una cadira de rodes).
Espais: Una cambra cosidor amb dues portes (exterior i interior) i un balcó central que durant el primer acte està situat a primer terme i, durant el segon, al fons de l’escenari.
Temporalitat: Època de l’acció: indeterminada, actual.
Temps representat: Tarda. Dos actes d’uns 25-30 minuts.

Sinopsi: Mentre una de les dones pela patates, la seva germana espia a través del balcó i descriu l’arribada d’un home al portal de la casa del davant portant un paquet, com cada tarda, per visitar una altra dona, suposadament la seva amant.

Anotacions: Quan vaig descobrir aquest fitxer entre les obres presentades al premi Ignasi Iglésias 1988 (del qual en va obtenir l’accèssit), vaig pensar que estàvem assistint al naixement d’una personalitat dramàtica d’una potència inusual. La presència obscena d’un impedit obsessivament lliurat a pràctiques masturbatòries és el contrapunt d’un diàleg, cosit amb frases breus i en aparença anodines, que desplega com una teranyina implacablement estimulant els laberints de l’imaginari eròtic de dues dones madures i solitàries, recloses en una petita ciutat. Amb aquesta obra (que J. M. Benet i Jornet, encertadament, qualifica de «gràvida» al pròleg de l’edició), Pereira demostra que, fins i tot al teatre, la paraula pot tenir un poder evocador molt superior al de la imatge perquè és ella, i només ella —la paraula ficcional, capaç de fecundar el passat, de promoure el futur. El motor que eleva el mer impuls de la libido a la categoria de desig amorós.