Autor: Jordi Teixidor

Títol: Magnus

Editorial (o forma de localització): Institut del Teatre (per publicar pròximament)

Any de publicació: Segurament, durant el curs 1993-94.

Pàgines: 48 pàgs. mecanoscrites.

Any de redacció: 1991

Personatges: Dues dones i dotze homes. Un és un nen de 12 anys. Un ministre, un cardenal, un ambaixador, un pistoler, un guàrdia de seguretat, un oficial i diversos homes de negocis.

Espais: 1 espai.
L’acció té lloc al jardí de la residència habitual dels Borodian (Magnus), probablement en una illa mediterrània.

Temporalitat: Època de l’acció: Passat recent. Cop l’estat a la URSS. Temps present: lineal. Uns dies (els dies que va durar el cop).

Argument: Andros Borodian, “Magnus”, cap indiscutit del consorci mercantil més poderós del mediterrani, intenta expandir el seu negoci pel nou mercat de la URSS reformista. Això disgusta els poders fàctics del seu país, que amb tot aquest enrenou temen perdre el suport econòmic del grup mercantil que lidera Magnus. La notícia del cop d’estat a la URSS col·loca el protagonista en una situació delicada: els seus homes volen renunciar a l’expansió, ell vol seguir endavant costi el que costi. A partir d’aquest moment la seva vida corre perill.

Anotacions: Si repassem les darreres obres de Teixidor podrem observar, en primer lloc, un canvi en determinades propostes formals i, en segon lloc, la continuïtat d’alguns aspectes bàsicament temàtics. Desapareix, per exemple, el monòleg, que amb Residuals semblava confirmar una determinada orientació en l’escriptura catalana dels últims anys; en canvi, es recupera la forma oberta de David, rei, sobretot pel fet que alguns personatges s’adrecin al públic.

Temàticament, Magnus fa balanç de la realitat política actual a partir de la presentació d’un joc de poders. “Ferit” pels darrers canvis de la política internacional, Teixidor es pregunta pel sentit de l’existència en un món desencisat, voraç i corromput. Com viure amb dignitat en aquest món? Com morir-hi? La pregunta ja apareix a Residuals; tanmateix, a Magnus, Teixidor supera la problemàtica individual per tornar-se a plantejar la responsabilitat de l’individu davant la societat: “Em començo a preguntar si veure-les venir i esperar que algú les resolgui no és una actitud mesquina, vull dir, em pregunto si no tinc el deure moral d’assumir les meves pròpies responsabilitats. Només m’ho pregunto.” L’autor reivindica un “home fort”, algú que es mogui amb tremp i sense cap mena de pors, per la selva “rigorosa i selectiva” que és el món; els dèbils no hi tenen cabuda, “els febles són exterminats.”

L’obra ha estat la guanyadora del premi Ignasi Iglésias 1992.