Autor: Josep Pere Peyró

Títol: La trobada

Editorial (o forma de localització): Sala Beckett. Pròxima publicació per part de l’Institut del Teatre.

Any de publicació: Inèdit.

Traduccions: Castellà (inèdita).

Pàgines: 27 pàgs. Aprox. 40 línies per pàg. i 73 espais per línia.

Any de redacció: 1992

Personatges: Dues dones i dos homes. Una dona és prostituta.

Espais: 1 espai.
Petita badia amb un vell moll de fusta i una terrassa. La terrassa pertany a una casa d’estiueig que durant la temporada baixa es converteix en un bordell.

Temporalitat: Època de l’acció: actual. Nit de Nadal, cap a les dues de la matinada.

Temps representat: Entre uns minuts i unes hores.

Argument: Dos amics acostumen a passar la Nit de Nadal al bordell. Aquest any, però, el Lluís ha vingut acompanyat de la Raquel i això fa que tot sigui diferent.

Anotacions: Darrerament, entre alguns autors dramàtics, sembla que s’hagi instaurat la moda de la càbala: força obres semblen fonamentades en la necessitat d’un complicat jeroglífic, en una carregosa abundància de símbols, en un escamotejament constant i gratuït; són textos que agredeixen el receptor fins al punt de fer-lo dubtar de la seva intel·ligència. No és aquest el cas de La trobada. La seva “dificultat”, si és que n’hi ha, no és ni laberíntica ni opriment. Ben al contrari, gràcies a una bona dosificació de les informacions (moltes de les quals són a Savall entre l’ambigu i el fragmentari), el receptor pot arrossegar, al llarg de tota l’obra, un bon nombre d’expectatives obertes gairebé sense adonar-se’n. Que hi hagi un enigma (resumint tots els interrogants en un( no vol dir que la història hagi de ser incomprensible o farragosa. Aquest és el mèrit de Peyró. Malgrat l’interrogant, la seva història ens interessa i ens sedueix fins al final. Perquè, al final, quan el fragmentari es completa i l’ambigu pica l’ullet, ens adonem que l’autor està servint una resposta que ja no demanàvem; una resposta, però, que ens sorprèn i ens ajuda, que ens permet “rellegit” els personatges i sotraguejar, des de la base, tota la nostra lectura.

Aquesta obra va obtenir un accèssit al premi nacional Ignasi Iglesias 1992.