Autor: Andrew Bovell
Text traduït per Víctor Muñoz i Calafell (no editat)
Personatges: 5 homes i 4 dones, d’edats similars, sobre
els quaranta anys
Espai: Dos bars; dues habitacions de motel; les cases de Leon i Sonja, Jane i Peter, John i Sarah; consulta d’una psicòloga
Temps: Actual

Sinopsi: Dues parelles casades se són infidels simultàniament. Leon, casat amb Sonja, s’embolica amb Jane, que està casada amb Peter, qui, al seu torn, té una història amb Sonja: una mena canvi de parella no previst, fruit de l’atzar i de les circumstàncies, i conseqüència d’una combinació d’avorriment i baixa autoestima. En definitiva, una infidelitat puntual que té repercussions profundes en les dues relacions. D’altra banda, una psicòloga desapareix en una carretera deserta quan se li espatlla el cotxe. La seva última pacient a la consulta l’ha alterada en excés. El seu marit fa la denúncia. I a mesura que l’obra avança, històries aparentment inconnexes es troben i es complementen. Plantejat com un thriller psicològic, Do de llengües ens ofereix diferents perspectives d’una mateixa realitat amanides amb reflexions més o menys previsibles sobre la felicitat, l’estabilitat, les relacions de parella, i incideix sobretot en la manera com els nostres actes afecten els que ens envolten, i com un petit gest pot tenir grans conseqüències… En paraules del mateix Bovell, les rèpliques dels personatges són totes «crits d’ajut que no obtenen resposta».

Comentari: Formalment l’obra té molt d’interès, tenint en compte com es distribueix la informació per donar un toc de misteri a la trama. D’entrada, destaca la clara visualització de la posada en escena que té Bovell, i la seva quasiobsessió per la interacció dels diàlegs. En la primera part, de fet, marca les rèpliques de tal manera que es diuen simultàniament i, en molts casos, dues escenes paral·leles es complementen i se superposen amb fragments del diàleg compartit. La superposició de temps i espais és una constant al llarg del text.

L’autor divideix aquest text en tres parts (que no anomena actes), però admet que es pot considerar que té bàsicament dos blocs de to i estructura diferents. El cert és que Do de llengües era inicialment dos textos que Bovell va acabar amalgamant. Els personatges de la primera part tenen algun paper en la segona i els personatges de la segona queden apuntats a la primera. Aquesta circumstància facilita el desdoblament dels actors, com es va fer en la producció de la Roundabout Theatre Company al Gramercy Theatre de Nova York l’any 2001. Una manera subtil de remarcar la hipocresia, el sarcasme i la ironia en l’actitud i les circumstàncies dels protagonistes, que són a vegades víctima i d’altres botxí, o totes dues coses alhora.

Andrew Bovell és un dels dramaturgs australians contemporanis més estrenats al seu país, i és també guionista de ràdio, televisió i sobretot de cinema, terreny en què ha guanyat alguns dels premis més importants de l’acadèmia australiana. De fet, ell mateix va adaptar Do de llengües per a la gran pantalla, convertint-la en el guió de la premiada Lantana, una producció de l’any 2001 dirigida per Ray Lawrence. Altres obres destacades de Bovell són Holy day, who’s afraid of the working class i Scenes from a separation.