Autor: Manuel Veiga
Text inèdit
Any: 2006

Sinopsi: La Rosa, envellida, demacrada per l’alcohol i enfonsada per la solitud, se suïcida al seu apartament després de llegir una crítica demolidora a la revista Rumors sobre el seu facassat debut als escenaris. Popular actriu de cine eròtic als anys setanta, quan el seu sobrenom artístic, Rosita Robin, era més o menys conegut, ha caigut en l’anonimat. La seva mare, assassinada fa vint-i-cinc anys, ve a busca-la per acompanyar-la en la difícil travessa de la vida a la mort. Abans, però, ambdues planegen una venjança per a la Pilar Puig, la veïna
amb ínfules d’actriu autora de la malaurada crítica.

Comentari: A Aluminosi Manuel Veiga té el mèrit d’haver tractat els fets moralment més reprovables amb un to profundament còmic. Assistim a un escenari decadent: l’interior d’una casa que literalment cau a trossos on acaba de suïcidar-se la protagonista amb una sobredosi de pastilles. Tot i aquestes coordenades desencoratjadores, el fet que la mort sigui assumida com una anècdota més dins la trajectòria dels personatges i no com un fet terrible, i que la Rosa i la seva mare, cadàvers vivents vagant per l’escenari, es comportin amb les mateixes necessitats i anhels que quan eren vives, provoca el desapassionament del lector/espectador davant la mort i la desviació de l’atenció cap a les misèries i les petites satisfaccions quotidianes. En efecte, la mare descriu a la seva filla un «cel» calcat a la terra, on l’economia, les enveges, la conspiració i els rumors continuen sent les monedes de canvi de tothom. Sembla que no hi hagi «culpes» per als pecadors, que tothom sigui de màniga ampla, que tot estigui permès. Escrita amb un estil col·loquial, versemblant, carregat d’intervencions burlesques que resten gravetat a l’assassinat que té lloc a l’escena, Aluminosi promet ser efectiva quant a la diversió dels lectors/espectadors. Text finalista al Premi Fundació Romea 2006, el juny vinent està programada una lectura dramatitzada de l’obra al Teatre Romea de Barcelona que ens permetrà comprovar l’agilitat del text i la seva segura eficàcia l’escenari.