Des dels seus orígens, el Teatre Lliure es basa en una concepció singular -només en el context teatral català- de centre integrat de producció i exhibició d’espectacles, proper a allò que a Europa està normalitzat des de fa dècades entorn de denominacions com “teatre estable” i que suposen la realització integral de tot el procés creatiu -des del punt de partida del text- en una unitat de producció i exhibició. <Aquest concepte integra elements estrictament estètics (el control, interconnexió i coherència de totes les fases del procés) amb d’altres d’essencialment pràctics (rendibilització dels components del col·lectiu i, sobretot, abaratiment de costos) i, en qualsevol cas, és un dels factors basics en la determinació d’un estil o “segell” propis.

El Lliure, però, ha mantingut aquesta concepció en unes condicions materials precàries o, almenys, insatisfactòries. Les dimensions reduïdes i les característiques espacials del seu espai han condicionat algunes de les possibilitats teòriques o han obligat a un notable esforç per a aconseguir-ho. Fins i tot la possibilitat d’anar “ocupant” bona part de l’edifici actual (sobretot, arran de la clausura de l’establiment cooperatiu de queviures que n’ocupava els baixos), no resolia les necessitats d’espai, tenint en compte la paral·lela ampliació d’activitats i, per tant, d’exigències espaials (per exemple, en crear-se l’Orquestra de Cambra). En el moment de plantejar la necessitat d’aconseguir un nou equipament, les possibilitats de l’edifici del carrer Montseny ja estaven explotades al màxim, amb la ubicació de la sala polivalent d’espectacles, els serveis d’atenció al públic, les dependències administratives i de direcció, la sala d’assaigs de l’orquestra (espai utilitzat també per a reunions, lectures, rodes de premsa, etc.), el taller de confecció de vestuari, el taller de luminotècnia i alguns petits magatzems. El taller de construcció escenogràfica, la sala d’assaigs teatrals i una part dels magatzems (vestuari, mobles, atrezzo, publicacions) estaven ubicats en un edifici del carrer Ciutat Real -a cinc minuts caminant del teatre-, mentre que el gran magatzem d’escenografia es trobava en una nau a l’Hospitalet, a mitja hora de metro. Aquesta dispersió provoca alguns problemes funcionals obvis, un petit encariment dels processos (transport, pèrdua de temps en els trasllats, etc.) i una sensació de provisionalitat negativa en el procés de treball.

Per això, tant en la primera idea de rehabilitació de la plaça de braus de Les Arenes com, sobretot, en el projecte de remodelació del Palau de l’Agricultura, una de les idees fonamentals -al costat de l’assoliment d’una sala amb major capacitat per al públic i per als espectacles- ha estat i és la consecució d’aquesta integració funcional i conceptual. Tot i que el projecte definitiu del Palau de l’Agricultura, actualment en fase “executiva” (la que permetria d’iniciar immediatament les obres), no aconsegueix satisfer absolutament totes les necessitats previstes, el grau d’acompliment és força satisfactori respecte a les previsions.

Aquestes foren establertes per Fabià Puigserver en la fase prèvia del projecte, a través d’un completíssim i minuciós Quadern de càrregues, a partir del qual treballà l’equip d’arquitectes encapçalat per Manuel Núñez Yanowsky, amb l’objectiu d’adequar aquelles necessitats a les possibilitats i característiques del Palau. Com a plantejament teòric, el Quadern de càrregues estableix alhora la filosofia funcional i detalla les necessitats concretes. El seu punt de partida, obvi, fou la voluntat d’encabir a l’edifici cedit per l’ajuntament de Barcelona el màxim de dependències, de manera que s’hi produís la coexistència desitjada i necessària de tots els espais de treball inherents a les diverses fases del procés de creació (teatral, musical i de dansa)

Les previsions establertes per Fabià Puigserver contenien una relació exhaustiva de tots els espais necessaris, indicant el mínim de superfície necessària, el nombre de persones que hi havia de poder treballar, les característiques formals de l’espai (per exemple, si havia de tenir una forma determinada o unes dimensions mínimes), la seva connexió amb d’altres espais, etc. Com a plantejament teòric ideal, aquesta relació no tenia limitacions prèvies i obeïa a una optimització des futurs espais de treball, tant pel que fa a les seves dimensions i característiques com pel que fa a la seva articulació. L’objectiu evident era aconseguir una funcionalitat bàsica arrelada en el concepte que tots els processos poguessin estar interconnectats i que, des de les fases de concepció fins a l’exhibició hi hagués un control i coordinació de tots ells.

Això es traduí, ja en l’avantprojecte arquitectònic, en la delimitació d’unes grans àrees especialitzades, harmonitzant les necessitats derivades d’aquest Quadern de càrregues amb les possibilitats materials que permeten les dues ales de l’edifici del Palau de l’Agricultura. En aquesta fase es va descartar ja la possibilitat que els grans magatzems escenogràfics hi fossin ubicats, així com els tallers de construcció de grans elements, mentre que la resta d’exigències -les més lligades als diversos processos creatius- s’hi podien acomodar àmpliament, i fins i tot amb una certa visió de futur, o sigui molt més enllà de les necessitats derivades de les activitats actuals.

En resum, i sense entrar en una descripció minuciosa del projecte definitiu, l’articulació d’espais es produeix a partir de dues grans agrupacions: una de les ales de l’edifici inclou la sala d’espectacles amb tots els seus annexos, tant tècnics com relacionats amb el públic, a més d’unes sales d’assaigs i algunes de les dependències més lligases a l’assistència immediata de l’espectacle (camerinos, maquillatge, perruqueria, sala de descans d’artistes i tècnics, etc.) L’altra ala, a més de contenir els espais d’atenció l públic (taquilles, botigues, Associació d’espectadors, foyers, restaurant, etc.) i d’activitats complementàries (sala d’exposició, sala de premsa i conferències), conté bàsicament unes plantes destinades a direcció i administració (que inclouen també arxiu i biblioteca, més alguns departaments creatius -disseny gràfic, fotografia- i alguns tallers tècnics especialitzats) i unes altres destinades a les grans dependències tècniques (tallers de pintura i vestuari, bugaderia i tintoreria, magatzems), a més de la sala d’assaigs de dimensions mes grans, que esdevé el cor d’aquest conjunt.

En principi, doncs, i a menys que el possibilisme de la materialització obligui a canvis substancials, la resolució arquitectònica del conjunt respon força fidelment  la concepció que emanava d’aquell primitiu Quadern de càrregues establert per en Fabià, que era un autèntic compendi pràctic d’una experiència de treball que sempre havia tingut aquesta vocació integradora i global. Tot i que aparentment sigui només una relació força abstrusa de localitzacions, l’esmenat quadern és un autèntic manifest estètic i professional, les línies mestres del qual són fàcilment deduïbles tot i que no estiguin explícitament formulades. Se’n desprèn la valoració ponderada dels més diversos factors que incideixen en el procés creatiu i, sobretot, la voluntat de dignificació i respecte a cadascuna de les nombroses especialitats artesanals que hi intervenen, encara que en la seva majoria siguin desconegudes o infravalorades pel públic.

Només cal esperar que, algun dia -si pot ser en un futur no massa llunyà- sigui possible posar en marxa aquest cos complex, en el qual cadascú tingui un lloc adient per realitzar còmodament i en plenitud la seva feina, des de la seva parcel·la i formant part d’aquest col·lectiu multiforme. Serà el moment d’explicar la filosofia d’aquest espai de treball de la millor manera possible: a través de la seva pràctica, en els seus resultats tangibles, els espectacles, que són, en definitiva, l’únic que importa i allò que el públic valorarà per damunt de teories, funcionalitats i justificacions.

 

Quadern de càrregues i funcions
Utilitats i espais del nou Teatre Lliure

Fabià Puigserver

Sector A: Recepció del públic
Sector B: Sales d’espectacles
Sector C: Espais d’assaig i pedagogies
Sector D: Recepció personal artístic i tècnic
Sector E: Direcció i administració

graells

Sector F: Serveis comuns
Sector G: Tallers
Sector H: Magatzems
Sector I: Espais tècnics
Sector J: Aparcaments

 

Sector A: Recepció del públic

A.1. Informació, venda de publicacions, taquilles.
A.2. Serveis sanitaris, vestuari, telèfons públics.
A.3. Foyers, bars.
A.4. Restaurant i cafeteria.
A.5. Gestió de recepció de públic, oficina de captació de públic i caps de sales.
A.6. Associacions.
A.7. Sala de conferències i rodes de premsa.

Aquest sector, conjuntament amb les sales d’espectacles (sector B) són els sectors fonamentals. El sector A és la “vitrina” del teatre i és a partir d’aquest àmbit i de la qualitat dels serveis oferts, que s’estableix el primer contacte amb el públic.

El sector A ha de ser un conjunt d’espais funcionals, flexibles i permeables entre ells, que permetin la màxima circulació del públic de les sales d’espectacles.

A.1.

A.1.1. Informació. Banc d’informació al públic sobre els espectacles, activitats del teatre.
A.1.2. Venda de publicacions. Banc de cara al públic per a la venda de programes, publicacions pròpies, cartells i d’altres. Petit magatzem immediat.
A.1.3. Taquilles. Caixes de venda i reserves de localitats anticipades per telèfon i correspondència. Caixes de venda per al mateix dia. Preveure que puguin ser informatitzades.

A.2.

A2.1. Serveis sanitaris repartits per tot el sector A. Masculins, femenins i per a incapacitats (10%).
A.2.2. Vestuaris. Repartits en dos punts estratègics.
A.2.3. Telèfons públics. Repartits pel sector A.

A.3.

A.3.1. Foyers. És el conjunt d’espais genèrics d’espera, de circulació i que permetin una vida social esporàdics i transitòria. Han de ser un conjunt d’espais amplis, amb sectors confortables. Han de ser flexibles i en certa manera modulables. Han de permetre activitats puntuals com exposicions temporals, informacions complementàries.
A.3.2. Bar. Diversos punts de venda de begudes i sandwichs, han d’estar repartits pels foyers.

A.4.

A.4.1. Restaurant. Aquest restaurant serà de servei públic i estarà regit per una empresa concessionària. Hauria de tenir un accés directe de l’exterior i podria utilitzar una terrassa. Preveure instal·lació de cuines i rebost.
A.4.1. Cafeteria. Igual que l’anterior (A.4.1.)

A.5.

A.5.1. Gestió de recepció de públic i caps de sala. Els caps de sala són els màxims responsables del teatre en el temps i l’espai de les representacions. El sector A cau de ple en la seva responsabilitat.
Han de tenir una oficina permanent.
Hi ha d’haver uns locals per als acomodadors o recepcionistes.
A.5.2. Saló de personalitats. Hi ha d’haver un espai per a poder rebre personalitats i ha d’estar aïllat dels foyers del públic en general.
A.5.3. Oficina de captació i organització del públic. És un espai permanent de captació de públic, viatges de comarques, grups organitzats, abonaments, contractes amb altres empreses.

A.6.

A.6.1. Associació d’espectadors del Teatre Lliure. Oficina permanent de l’Associació.
A.6.2. Associació d’actors i directors. Oficina permanent.

A.7.
Sala de conferències i rodes de premsa. També serà la sala permanent del Consell d’administració.

 

Sector B: Sales d’espectacles

B.1. Sales i espais escènics polivalents i modulables.
B.2.  Espais escènics alternatius (hombros) i annexos.

B.1.

B.1.1. Aquest sector és evidentment el pivot del projecte. És un espai o conjunt d’espais polivalents. Que puguin ser una sola unitat màxima o divisible en dues o tres sales aïllades, autònomes. Totes les unitats escèniques han de tenir accessos directes als serveis tècnics i de personal artístic (camerinos) i han d’estar vinculades directament amb els annexos alternatius per entrades i sortides de decorats o elements.
Tots els espais han de tenir uns accessos per al públic des dels foyers.
Cal recordar l’absoluta necessitat d’òptima visibilitat i acústica, i un confort racional.
Aquest sector i tots els seus efectes tècnics, de dispositius modulars i de compartimentació, han de ser discutits i acordats amb l’escenògraf.

B.2.

B.2.1. És molt important tenir en compte la relació dels espais escènics i els seus annexos tècnics i de personal artístic.

 

Sector C: Espai d’assaig i pedagogies

C.1. És necessari com a mínim un espai d’assaig prou gran com per muntar-hi una escenografia completa destinada a l’espai escènic més gran del sector B polivalent.

C.2. Hi ha d’haver dues sales d’assaig mitjanes més els annexos per guardar-hi material d’assaig.

C.3. Una sala d’assaig de l’Orquestra més annex per guardar material, instrumental i partitures.

C.4. Una sala d’assaig de dansa més annex, vestuari i dutxes.

C.5. Dues aules per a activitats pedagògiques.

 

Sector D: Recepció de personal artístic i tècnic

D.1. Entrada de personal artístic, tècnic i administratiu.
D.1.1. Porteria vigilada i comunicada telefònicament amb tots els departaments. Disposició de la porteria amb hall d’espera i taulells generals d’anuncis.

D.2. Oficines per als responsables artístics: directors, ajudants, dramaturgs. Sanitaris i office.

D.3. Camerinos per a actors, agrupats per conjunts de 2, 3, 4 o més persones. Camerinos col·lectius amb una capacitat per a 10 persones.

D.4. Sanitaris de camerinos en proporció, localitzats entre camerinos i comuns  dos o tres. Sanitaris i dutxes.

D.5. Sastreria de serveis d’escena i d’emergència.

D.6. Sala de maquillatge i perruqueria.

D.7. Oficina de personal tècnic.

D.8. Locals per a maquinistes, tramoies i utillers. Vestuaris, sanitaris, dutxes i office.

D.9. Locals per a elèctrics i tècnics. Vestuaris, sanitaris, dutxes i office.

Tots aquests espais són utilitzats pel personal vinculat directament als espectacles. L’esperit general d’aquest sector ha de ser de relaxament, d’un cert confort, sense luxe ni jerarquies. Aquest sector ha de permetre l’apropament i la cohesió d’un veritable equip de treball amb una sola finalitat.
La localització d’aquest sector ha de ser pròxim als espais escènics.

 

Sector E: Direcció i administració

E.1. Direcció artística: Oficines, sales de reunions, sanitaris i office. Conjunt d’oficines i sales destinades al personal de direcció artística.
E.1.1. Biblioteca.
E.1.2. Secretaria de direcció.

E.2. Direcció administrativa: oficines d’administració general.
E.2.1. Secretaria general.
E.2.2. Gerència.
E.2.3. Comptabilitat.
E.2.4. Relacions públiques.
E.2.5. Serveis de premsa i publicitat.
E.2.6. Arxiu.

E.3. Direcció tècnica: Oficina d’administració general.
E.3.1. Estudi tècnic de plànols i dibuix tècnic.
E.3.2. Estudi de maquetisme.
E.3.3. Arxiu annex de material escenogràfic (mostres).
E.3.4. Reprografia.
E.3.5. Foto-laboratori.
E.3.6. Estudi de grafisme.

 

Sector F: Serveis comuns

F.1. Cafeteria i bufet de personal.

F.2. Infermeria.

 

Sector G: Tallers

Tots els espais han de comptar amb sanitaris i vestuaris.

G.1. Taller de fusteria.

G.2. Taller de metal·listeria.

G.3. Taller de pintura.

G.4. Taller polivalent. Muntatges de decorats, tapisseria i acabats.

G1, G2, G3 i G4 són tallers pensats a localitzar a la planta baixa.

G.5. Taller de confecció de vestuari.

G.6. Taller sabateria.

G.7. Taller de modelatge i manualitats.

G.8. Taller elèctric i de manteniment.

G.9. Bugaderia i tintoreria.

 

Sector H: Magatzems

Els magatzems generals d’escenografies podrien estar localitzats fora de l’edifici.

H.1. Magatzems de decorats i elements escenogràfics immediats.

H.2. Magatzems de draperies, cortinatges i telons.

H.3. Magatzem d’utilleria, mobles i accessoris.

H.4. Magatzem de vestuari, sabateria, barrets, perruques, etc.

H.5. Magatzem de reserves de materials escenogràfics.

H.6. Moll de càrrega i descàrrega-

 

Sector I: Espais tècnics

I.1. Central d’energia: il·luminació, calefacció, refrigeració.

I.2. Protecció contra incendis

I.3. Espais per a serveis de manteniment.
I.3.1. Taller i magatzems de manteniment tècnic.
I.3.2. Neteja

I.4. Centraleta telefònica (entrada personal artístic i tècnic).

 

Sector J: Aparcament

J.1. Aparcament per al públic en general.
Pas soterrani de l’aparcament al hall central del teatre.

J.2. Aparcaments per a personal del teatre.

J.3. Aparcaments per a camionetes del teatre.