El retard en l’aparició del número 8 obeeix, més que a les lògiques demores que comporta una publicació tan desinteressadament realitzable com aquesta, al propòsit d’adequar la seva periodicitat als cicles trimestrals de la temporada teatral. I per normalitzar el nostre compromís amb els subscriptors s’està elaborant un número doble, del qual podem avançar la temàtica: aspectes teòrics i tècnics de les noves escriptures teatrals, analitzats en autors i obres de la dramatúrgia catalana més contemporània.

Al número que ara presentem convé destacar d’entre les seccions més o menys habituals, un extens Dossier sobre escenografia amb el qual (Pausa.) pretén nodrir el precari discurs que sustenta entre nosaltres una pràctica, no per brillant menys inconsistent.

A alguns lectors pot sorprendre’ls de trobar en aquestes pàgines la paraula d’un físic, Jorge Wagensberg, que a més “es permet” d’opinar sobre l’art… Cal reiterar la nostra convicció que el teatre contemporani -el teatre d’una era científica, com Brecht assenyalava- no pot mantenir-se al marge dels camps que la ciència obre al pensament humà?

Destaquem, per acabar, la represa d’una tasca que ens sembla de primordial interès: la publicació de textos de joves autors/es -en aquest cas Luisa Cunillé, vinculada al Seminari de Dramatúrgia de la Sala Bekcett-, no només amb el propòsit de senyalar futurs valors, sinó també amb la intenció de confrontar-los amb la mirada objectiva d’aquest potencial espectador que és el lector.