Després del número monogràfic publicat amb ocasió del MEMORIAL BECKETT, que va tenir lloc a la Sala durant els mesos de setembre i octubre de l’any passat (número dedicat íntegrament a l’autor irlandès), la revista Pausa reprèn la seva habitual configuració, per bé que des de plantejaments nous i, amb tota seguretat, més rigorosos. Tot plegat, gràcies a la constitució d’un Consell de Redacció estable.

Conseqüència d’això és, d’una banda, l’obertura d’un espai permanent de reflexió i debat que ha de donar coherència als materials textuals i a la composició gràfica de cada número; sempre en consonància amb les propostes de la Sala i amb les qüestions més estimulants del nostre entorn teatral.

D’altra banda, la possibilitat de dissenyar estratègies editorials a llarg termini, de desenvolupar camps temàtics fonamentals amb l’amplitud adequada i de permetre, número a número, el diàleg i la polèmica.

Una altra novetat significativa és la inclusió de treballs procedents de territoris aparentment aliens al teatre amb la finalitat de provocar aquella necessària actitud interdisciplinària –“fronterera”, sí- davant d’un art que és, per la seva pròpia naturalesa, zona d’intersecció de qualsevol praxi humana. Un art format amb “la substància de totes les ciències i l’ús de tots els oficis, enriquit pels mites” segons la paraula immemorial de Natya-Shastra.