Com el propi nom indica, (Pausa.) ha estat sempre una publicació de tempos lents. Tot i la nostra decidida aposta per la contemporaneïtat i pel teatre dels nostres dies, pensem que una revista dedicada a la reflexió i a l’assaig ha de renunciar conscientment al vertigen de la novetat constant i de l’actualitat més immediata per adquirir una certa perspectiva sobre el nostre objecte d’estudi. En uns temps marcats per la futilitat de l’efímer, estem convençuts que aquest és el nostre principal valor: ser una publicació d’avui, però sense pressa. Ens agradaria servir de paraigües a les reflexions escèniques més heterogènies i, per aquest motiu, el número 40, corresponent a l’any 2018, és una invitació a submergir-se en realitats escèniques i teatralitats molt diverses. Pensem que si alguna cosa defineix les arts escèniques en els nostres dies és la multiplicitat de formes i discursos que aquestes poden adoptar, unes formes que van des de les evolucions dels gèneres dramàtics clàssics a les apostes que opten per la performativitat com a bandera.

 

Ens alegra moltíssim poder presentar una extensa conversa amb un dels noms indiscutibles de l’escena europea, el director polonès Krystian Lupa. En diàleg amb la seva assistent, Paula Blanco, Lupa repassa la seva trajectòria, evidenciant els trànsits i ponts existents amb la tradició. Un altre exercici de retrospectiva i valoració l’hem propiciat mitjançant l’encontre entre quatre joves creadors (Alejandro Curiel, Oriol López, Oriol Morales i Verónica Navas) i el director del Festival TNT, Pep Pla, per poder reflexionar sobre els deu anys del festival i sobre la situació de la creació escènica contemporània. Seguint la voluntat d’eixamplar el focus de reflexió dramatúrgica ens ha semblat oportú traduir al català la conferència de Bojana Cvejić «La dramaturga ignorant», en què, a través de la seva experiència en el terreny de la dansa, l’autora reflexiona sobre la pràctica dramatúrgica aplicada a la creació contemporània.

 

Una altra de les comeses que volem assumir des de (Pausa.) és la de donar a conèixer algunes veus interessants que encara no han arribat al nostre país. Sota la coordinació d’Elisabet Massana, iniciem un dossier dedicat a debbie tucker green (amb minúscula per voluntat de la pròpia autora), una de les veus més radicals de la dramatúrgia britànica contemporània, que situa el subjecte femení i racialitzat al centre de la seva obra i és, a dia d’avui, totalment inèdita a Catalunya.

 

Una altra proposta d’aquest número és l’intercanvi epistolar entre Isaias Fanlo i Jeffrey Coleman, sobre qüestions queer i de raça en el teatre català, la vigència de les quals hem pogut constatar en algunes de les polèmiques públiques sorgides els darrers mesos. Aquestes reflexions tenen continuïtat en la conversa del mateix Fanlo amb Guillem Clua, el qual, amb motiu de la presentació de la seva darrera peça L’oreneta, repassa tota la seva trajectòria des d’una perspectiva queer. Gràcies a la col·laboració amb el grup de recerca Contemporary British Theatre Barcelona, de la UB, us podem presentar les reflexions sobre teatre, identitat nacional i Brexit de l’investigador i crític britànic Aleks Sierz.

 

Aquest 2018, Simon Stephens ha celebrat deu anys com a coordinador del Taller Internacional de l’Obrador d’Estiu. Són molts els dramaturgs emergents que durant aquesta dècada hi han participat. Víctor Muñoz i Calafell, responsable de l’Obrador de la Beckett, ha conversat amb l’autor britànic sobre la seva experiència. Paral·lelament, ha demanat a alguns dels autors més consolidats que han passat pel Taller Internacional com són Lucía Carballal (Espanya), Davide Carnevali (Itàlia), Ella Hickson (Gran Bretanya), Thomas Köck (Àustria), Santiago Sanguinetti (Uruguai), Frédéric Sonntag (França), Jan Vilanova (Catalunya) i Anna Wakulik (Polònia) que relatessin aquella experiència.

 

Amb la panoràmica que Alba Tomàs traça sobre la dramatúrgia d’Albert Mestres i l’article que li ha dedicat Ramon Simó tanquem el dossier Albert Mestres, iniciat dos números enrere. Un altre dossier de cocció lenta ha estat el dedicat al singular autor francès Jöel Pommerat. Helena Tornero, artífex del dossier juntament amb Carles Batlle, ha conversat amb Anne de Amézaga, codirectora de la Compagnie Louis Brouillard, tot acostant-nos a un model de creació i producció desconegut a casa nostra.

 

El pas de (Pausa.) al format digital va venir acompanyat del compromís de traspassar tot l’històric de la revista a aquest nou format. En tancar aquest número, hem aconseguit arribar fins al número 12, aparegut l’any 1992. Esperem que la resta de l’històric estigui disponible en línia en els propers mesos. Us convidem a contactar amb nosaltres a través del correu electrònic pausa@salabeckett.cat per fer-nos qualsevol tipus de comentari, suggeriment o proposta.

 

Com sempre, esperem que tot plegat sigui del vostre interès.

 

Desembre de 2018

 

«La quarta paret ja no existeix, tot el que en queda és una ferida». Una conversa amb Krystian Lupa

Deu anys de TNT. Deu anys de creació escènica contemporània

La dramaturga ignorant

Dossier debbie tucker green

Dossier 10 anys de Simon Stephens al taller internacional de l’Obrador d’Estiu

Els invisibles i els silenciats: Algunes reflexions epistolars sobre qüestions racials i queer en el teatre català

Malaltia, frivolitat, responsabilitat i transgressió: un diàleg (queer) amb Guillem Clua

El país de qui? «Un work in progress»: reflexions sobre el teatre, la identitat nacional i el Brexit

Albert director Mestres d’escena

A l’encalç de Proteu. Una panoràmica de la dramatúrgia d’Albert Mestres

Un escenari, uns actors, un text… i temps. Conversa amb Anne de Amèzaga, codirectora de la Compagnie Louis Brouillard