En la seva línia de recerca d’una funció i d’un lloc específics dins del panorama de les nostres publicacions teatrals -tan precari, per cert-; Pausa s’apropa en aquest seu tercer número al propòsit capital de subministrar materials cada cop més útils per a la configuració d’un discurs teatral que fonamenti teòricament -però no “en general” ni en l’abstracte- la pràctica escènica.

Facilitem doncs, als nostres lectors, a més d’altres articles més breus que considerem d’interès, quatre aproximacions en profunditat a altres tantes formes d’afrontar una escriptura teatral de caire contemporani i vocació de futur. Els assajos sobre Beckett i Heiner Müller aporten elements substancials sobre concepcions alternatives de la creació textual, mentre que els “dossiers” de El Teatro Fronterizo i del Théâtre du Radeau presenten les seves peculiars intervencions dramatúrgiques i escèniques sobre materials preexistents.

Pausa és conscient que més enllà de l’exclusió d’una teatralitat basada en el cos i/o la imatge, el gran repte de la renovació escènica torna a plantejar-se en el terreny de la dramatúrgia, l’eina fonamental de la qual continua sent l’escriptura en el sentit fort del terme.