A Catalunya estem vivint un moment de singular eufòria teatral de la qual la premsa es fa ressò. Les xifres de taquilla han desencadenat el fenomen. Però la gent de teatre faria bé d’aprendre la lliçó dels vinaters. Un vinater no confondria mai una bona campanya de vendes amb una bona anyada. El fet que el mercat sigui especialment borratxo no garanteix la qualitat del vi. És més, els borratxos no miren prim i acaben trascolant qualsevol cosa. Quan es desitja massa la normalitat hi ha el perill de no ser conscient de la càrrega de mediocritat que acostuma a acompanyar-la.

La revista (Pausa.), per posar el seu gra de sorra a la cerimònia de la confusió, ha recollit uns quants textos de plena actualitat crítica. I això de l’actualitat s’ha d’entendre en la seva justa dimensió, que fa que Rousseau, per exemple, pugui ser actualíssim.

La presència a les nostres pàgines d’un text de Michel Vinaver mereix un esment especial. L’escriptura dramàtica que aquest home de teatre singular proposava fa gairebé dues dècades resulta ser d’una actualitat rabiosa. I esperem que això sigui només un primer tast i que puguem tenir altres col·laboracions seves en números pròxims.

Adan Kovacsics, un vell amic, traductor de Kasimir i Karolina, d’Ödön von Horváth, que es va presentar a la Sala Backett, completa l’homenatge a l’autor austríac amb una anècdota macabrament humorística.

A més de les seccions i firmes habituals, agraïm especialment la col·laboració d’Alfonso Sastre, que ha volgut dir la seva sobre la polèmica que provàvem d’encetar al número 15, amb la publicació de l’article de Botho Strauss.