A les reunions de la redacció de (Pausa.) dèiem que teníem ganes de fer un número “petardista”, gairebé com un “fanzine”, de deixar de banda la seriositat i atrevir-nos a fer autèntic terrorisme cultural, perquè la major part dels aspectes de la vida teatral present ens semblaven senzillament lamentables, i la quietud social que reflectien, desastrosa.

Se’ns va remullar la pólvora pel camí? No ho sé. Segurament allò que passa és que no som només espectadors del desastre, sinó també actors, o si més no comparses. En qualsevol cas aquell estat d’ànim inicial ha donat lloc a un Dossier heteròclit, amb més d’un punt d’amargor, difícil de batejar. N’hem dit: I ara, què?

El sociòleg Boris Kagarlitsky va llegir des de Moscou el treball de Víctor Molina sobre Amèrica Llatina i Europa que vam publicar al n. 14, i va voler convertir la seva lectura en una aportació des de l’actualitat russa que publiquem a la secció Retrovisor. La primavera passada vam rebre una invitació per anar a Novi Sad, a Sèrbia, a un festival teatral que inclou una mostra internacional de publicacions. El nostre refús va donar lloc a una resposta i al prec de publicar uns textos de 1992. Publiquem l’intercanvi de faxos i els textos, pensant que poden fer de contrapunt del treball de Susan Sontag sobre Sarajevo que trèiem al número passat.

Per segona vegada reproduïm un text de l’artista plàstic Francesc Torres, un home molt més pròxim al teatre del que ell mateix es pensa. És un article que forma part del catàleg de la seva instal·lació Too late for Goya, una dura reflexió sobre l’actualitat després de la Guerra del Golf, que va presentar a primers d’any a Arizona i que es passejarà per mig món.

Continuem amb la secció de fitxes de textos inèdits, enriquida amb un interessant article de Juan Mayorga, i publiquem també el breu text Ramon, de Sergi Belbel, que formava part de l’espectacle Homes, homes que ell mateix va dirigir.

Aprofitem per fer una crida a la subscripció. Els subscriptors són la garantia de la nostra continuïtat i de la nostra independència. En necessitem més.