Celebrem, en la nova etapa de la revista, la incorporació al seu consell de redacció de Jaume Melendres i de Joan Castells, professors de l’Institut del Teatre, que ja col·laboren en aquest número amb dos treballs de gran interès.
Presentem en forma de dossier una reflexió sobre el teatre com a espai de treball. Hi publiquem una selecció de fragments de l’informe que Matthias Langhoff va presentar l’any 1987 a l’ajuntament de Ginebra, on plantejava extensament les condicions -que no van ser acceptades- per fer-se càrrec de la direcció del teatre de la ciutat. Són uns materials que encara il·luminen més el valor del quadern de càrregues que va redactar el malaguanyat Fabià Puigserver, com a exigències bàsiques del projecte del nou Teatre Lliure; unes notes que van introduïdes per un article de Guillem-Jordi Graells.
Completen el dossier un article sobre l’escenari com a espai de formació, un altre sobre els espais de creació de Els Joglars i Comediants, una anàlisi sobre la rebotiga ignorada de La Passió d’Esparreguera, i una reflexió sobre el teatre com a casa de propietari problemàtic.
La secció dedicada habitualment a Samuel Beckett l’ocupa en aquest cas una selecció de cites, en forma aforística, preparada per Víctor Molina.
El mateix Molina, mexicà afincat a Barcelona, col·laborador habitual i membre del consell de redacció de (Pausa.), dialoga amb una carta de Catalina Saavedra, una becaria xilena del curs iberoamericà que va organitzar la tardor passada la Sala Beckett. El tema de les relacions problemàtiques entre les dues bandes de l’Atlàntic i, de retop, entre Catalunya i Espanya, es dibuixa fragmentàriament en aquests textos.
Una breu -però intensa- peça teatral és el resultat de l’encàrrec que la revista va fer al dramaturg Josep P. Peyró, guanyador d’un accèssit a l’últim Premi Ignasi Iglesias.
El número es completa amb uns fragments -de singulars ressons dramatúrgics- dels escrits sobre pintura de Leonardo da Vinci.