Amb aquest número 36, presentem el primer lliurament de (Pausa.) —un per any—que no arriba associat a una edició convencional en paper. Estem fermament convençuts que l’eina que us presentem permetrà relacions i lectures inèdites, molt més àgils i participatives que no pas fins ara. Gaudiu-ne.

 

Enguany, introduïm algunes notes sobre teatre turc contemporani i, més en concret, sobre una de les dramaturgues més representatives del país, Yesim Özsoy. Amb el seu grup de teatre, Galata Perform, Özsoy ha estat una de les màximes representants de la renovació teatral a Turquia. Potser el tret més distintiu de les seves peces sigui l’interès a trencar les limitacions entre espai i temps i la necessitat de dur a primer terme els conflictes entre passat/present, Orient/Occident i tradició/modernitat en la vida contemporània dels ciutadans turcs. Helena Tornero, que ha tingut l’oportunitat de treballar amb ella, li fa una interessant entrevista. Hi afegim un article de presentació i la traducció d’un fragment d’un del seus textos més coneguts: Històries d’Istanbul.

 

A l’altre extrem del continent, presentem també un dossier centrat en la figura del dramaturg i director finlandès Kristian Smeds, que va guanyar el 12è Premi Europeu de Teatre a Noves Realitats Teatrals. Smeds busca l’essència de les coses amb la seva teatralitat abrandada: un teatre que és espiritual i poètic i alhora ben terrenal i viu, acció pura; un teatre que, des del nivell del text, se’ns presenta com un art físic, carregat d’imatges, que mai no defuig el compromís.

 

A partir de la mateixa idea de compromís, proposem, tot seguit, un dossier que reflexiona sobre les accepcions del terme, sobre el vincle indissociable entre compromís i creació artística. De fet, els darrers anys (potser arran de la crisi o de la inflexió política del nostre context, potser a diferència de dècades anteriors), el debat sobre el compromís ha recuperat força protagonisme en el medi teatral. En aquest sentit, trobareu aportacions de Josette Féral, Marco Canale, Davide Carnevali i Carles Batlle.

 

Finalment, proposem un nou dossier sobre teatre alemany contemporani (que podeu contrastar amb els materials que es van publicar als números 22 i 32 de la revista i que, de moment, mentre no s’actualitzi l’hemeroteca del nou web, es poden consultar a l’històric de (Pausa.), al mateix web de la Sala Beckett). A destacar una entrevista amb el dramaturg de capçalera de Thomas Ostermeier, Florian Borchmeyer; dos articles de Davide Carnevali i Ferran Dordal sobre la companyia She She Pop (acompanyats d’una interessant entrevista); sengles converses d’Albert Tola amb Roland Schimmelpfennig i Oliver Kluck, i —molt recomanable— la reproducció de les reflexions d’Ulf Schmid arran de determinats canvis de funcionament en la dinàmica de l’Stückemarkt del Theatertreffen de Berlín; reflexions que, per bé o per mal, ens acosten a una determinada (i nova) visió del concepte d’autoria en el teatre (alemany) contemporani.

 

També hem afegit al número alguns apunts de Diana González, traductora del Teatro posdramático de H.T. Lehmann, que diserta sobre la vigència d’aquesta obra essencial 15 anys després de la seva publicació.

 

Esperem que tot plegat sigui del vostre interès.