Autor: John Patrick Shanley
Nombre de personatges: 4
Editorial: Theatre Comunications Group, Nova York
Any: 2005
Idioma: anglès

Sinopsi: 1964. La germana Aloysious dirigeix amb mà dura St. Nicholas, una església i escola catòlica del Bronx. Quan la religiosa s’adona que el pare Flynn ofereix una atenció sospitosa a un dels alumnes, decideix acusar-lo d’abusar del menor, tot i que no en té cap prova.

Comentari: Amb Doubt, el dramaturg John Patrick Shanley s’ha col·locat en la prestigiosa llista dels guanyadors del premi Pulitzer a la millor obra dramàtica. Tot i tenir com a bagatge un bon grapat d’obres teatrals, el seu reconeixement més important el va rebre amb l’Oscar aconseguit pel guió original del film Moonstruck (Hechizo de luna), una encisadora comèdia romàntica que va robar el cor als espectadors de tot el món fa gairebé vint anys. Shanley ha volgut fer ara una obra sobre la pederàstia, però sobretot, com sembla evident a través del títol i del sorprenent pròleg, ha volgut fer una obra sobre el dubte. Abans de començar a llegir l’obra, ens trobem amb un escrit del mateix Shanley en què reclama per al seu text la contemporaneïtat d’aquest sentiment. Per ell, Doubt no es podria haver escrit en cap altre moment que no fos aquest, ni en cap altre lloc que no fos els Estats Units. Un país que, segons diu tot parafrasejant Sòcrates, «només sap que no sap res», on la veritat s’ha relativitzat perquè «l’inici d’un canvi és un instant de dubte». Com podem comprovar, les intencions de Doubt van molt més enllà del seu argument aparent. Vol ser una paràbola que defineixi la situació cultural, social, política… de la Nord-amèrica d’avui, i sembla que els seus espectadors, essencialment progressistes, han entès el seu missatge i que per això l’han recompensat amb la recaptació i els premis que ha obtingut. Independentment de si aquesta paràbola de Doubt ens interessa més o menys, l’obra podria funcionar també perfectament en altres latituds geogràfiques. Tot i la seva simplicitat aparent, una característica que l’agermana amb el Proof de David Auburn, un altre dels darrers Pulitzer, Doubt conté una meditada estructura dramatúrgica, gairebé detectivesca, i uns personatges de ferro que han nascut per fer saltar espurnes en el seu enfrontament. De fet, l’obra és la creació d’expectatives fins que el pare Flynn i la germana Aloysius es llencen respectivament l’un al coll de l’altre. Però, com només saben fer els grans creadors, del dramaturg Maurice Maeterlinck al cineasta John Ford, el més interessant de l’escriptura de John Patrick Shanley no és allò que diu, sinó allò que no diu. El gran al·licient de Doubt és que, en el combat entre Flynn i Aloysius, res no és el que sembla i tots amaguen cartes. Un lluita entre allò simple i aparent i allò complex i sostret que deixa el regust dels grans clàssics de la literatura dramàtica nord-americana.