Articles
Entrevista a Esteve Soler

Entrevista a Esteve Soler

Cada cop és més difícil trobar un moment per parlar amb calma amb aquest dramaturg nascut a l’Hospitalet i criat al Bages, que va deixar Manresa per traslladar-se a la seva ciutat adoptiva, Barcelona, i que ha estat exercint d’urbanita ocasional allà on l’estrenen i el conviden, que no són pocs destins. Els seus textos...
Valère Novarina: quan el teatre de la paraula reflexiona tocant de peus a l’escenari

Valère Novarina: quan el teatre de la paraula reflexiona tocant de peus a l’escenari

Qui vulgui parlar de teatre contemporani francès es veurà obligat, com a mínim, a mencionar el nom de Valère Novarina i se sentirà empès per força a mirar de posicionar-s’hi. Si ho pot fer amb poques paraules millor, perquè Novarina embarbussa tot el que toca: provar d’explicar els pèls i senyals del seu univers estètic...
Entrada d’un centaure

Entrada d’un centaure

A la puntuació, hi palpita en Morse una comunicació misteriosa. El diàleg amb l’actor —igual que amb el lector— té lloc amb els mots, però també amb el silenci de la tipogra a i amb els signes, entre i a sota. Però aquests signes no diuen gens com ha de respirar l’actor: l’actor és l’únic...
Carlos Be, o les flors del mal

Carlos Be, o les flors del mal

Penetrar en l’obra de Carlos Be (Vilanova i la Geltrú, 1974) és deixar-se engolir per un remolí de sordidesa i poesia a parts iguals. Fent el repàs de mitja dotzena de les seves obres ens adonem que aquest autor català immers, qui sap si malgré lui, dins l’estimulant magma de les darreres fornades de dramatúrgia...
Carlos Be, un beletrista en tota regla

Carlos Be, un beletrista en tota regla

Escriure és un estat que s’harmonitza amb alguna cosa arcana, primigènia. El vaig conèixer en el seu pis a la Vall d’Hebron de Barcelona. En un barri on els vells empenyen els carrets de la compra buits de tornada cap a casa i on les flors abaixen el cap cansades del zumzeig metàl·lic del trànsit....
Forbína

Forbína

Per a Fran i per a Jan [1]S’abaixa el teló. XAVIER RIPOLL i un altre ACTOR s’apropen a prosceni i s’asseuen còmodament a terra, les cames penjant. XAVIER RIPOLL taral·leja una cançó, la mateixa que cantava a plens pulmons fa un no-res, abans d’abaixar-se el teló. L’ALTRE ACTOR, que encara no ha sortit a actuar...