Articles
Editorial núm. 25

Editorial núm. 25

«El teatre no és ni el lloc ni el mitjà per transmetre una ideologia.» Ideològics? Amb aquesta frase, que gosaríem titllar de provocadora, Hans-Thies Lehmann respon a la invitació de (Pausa.): com podem definir la relació entre el teatre i la ideologia? Vol dir, aquesta sentència, que el teatre no ha de servir a objectius o...
Ideologia i teatre postdramàtic

Ideologia i teatre postdramàtic

Per damunt de tot, el teatre no és ni el lloc ni el mitjà per transmetre una ideologia, ni per difondre unes ensenyances o un punt de vista. L’època en què el teatre es considerava un focus d’alliçonament religiós, polític o de moralitat burgesa, hauria d’haver passat a la història. Sens dubte, en moments crítics...
Los escondites de la señorita Ideología

Los escondites de la señorita Ideología

Dicen que a la gente de teatro nos gusta jugar. Y hay quien afirma que el teatro es ante todo un juego. Esta idea no es nada nueva; si hacemos un repaso general de la historia del teatro, encontraremos épocas donde el teatro representó, sobre todo, un elemento lúdico para los ciudadanos: en Roma, por...
La taza de té de Wittgenstein

La taza de té de Wittgenstein

Dice Wittgenstein que los hechos pueden despertar nuestras emociones, pero debe existir algo más que un hecho para que haya ética. El arte sería un hecho, pero no sería ética. Dice Wittgenstein que nada de lo que podamos pensar o decir es ética (esa cosa), porque si un hombre pudiera escribir un libro de ética...
No deberíamos ir cargados de resolución hacia la catásrofe sólo porque ésas sean las órdenes

No deberíamos ir cargados de resolución hacia la catásrofe sólo porque ésas sean las órdenes

ELLA: Soy de dudosa moralidad, ¿sabes? ÉL: ¿A qué llamas tú una dudosa moralidad? ELLA: A dudar de la moralidad de los demás. Marguerite Duras, Hiroshima mon amour 1 A finales de los ochenta yo vivía en Londres y trabajaba en una compañía de servicios de catering de alto copete. Uno de los lugares donde solían...
Apunts per a una lectura política del teatre de Harold Pinter

Apunts per a una lectura política del teatre de Harold Pinter

El poder entès com a amenaça que s’abraona damunt nostre sense que puguem adjudicar-li una forma concreta que ens permeti enfrontar-nos-hi. Aquesta és una constant del primer teatre pinterià: sovint els personatges es troben en situacions aparentment quotidianes però en les quals plana certa amenaça provocada per un poder superior de difícil concreció, de manera...
«Florentina», una peça inèdita de Maria Carratalà

«Florentina», una peça inèdita de Maria Carratalà

La pianista Maria Carratalà (Barcelona, 1899) combinà la seva faceta de concertista i docent amb la crítica musical a les revistes Art Novell (1925-1928) i La Nova Revista (1927-1928), i al diari El Matí (1930), com també col·laborà, en tant que musicòloga, a Vibracions (1929).[1] Durant els anys republicans, va esdevenir membre fundadora del Lyceum...
IDEOLOGIA I TEATRE: Qüestionari

IDEOLOGIA I TEATRE: Qüestionari

Constanza Brncic Monsegur Coreògrafa i ballarina MIRADAS Y CUERPOS (algunos apuntes sobre danza e ideología) Los bailarines de Pina Bausch siempre me parecieron dioses epicúreos, que se entregan al placer de sí mismos, desarrollando la eternidad en la perfección de su gesto. Los bailarines de Pina Bausch viven en Intermundia (los escenarios). Reflexionando sobre las relaciones...
Florentina

Florentina

Drama en tres actes, el segon dividit en dos quadres[1] PERSONATGES: FLORENTINA: una noia TOMASSA: una vella JOSEP MARIA: un jove oficial de l’Exèrcit facciós SEBASTIÀ: un jove sergent de l’Exèrcit popular TÒFOL: un vell VEÏNA PRIMERA VEÏNA SEGONA VEÏNA TERCERA UN NEN UNA NENA (i un nen de quatre anys que no diu res)...
Els marges de la marginació: el teatre burlesc català del segle XVIII

Els marges de la marginació: el teatre burlesc català del segle XVIII

El segle XVIII és un segle que mira de regular-ho tot, l’oci i el negoci; des del luxe i la indumentària fins a les persones que poden assistir als cafès o els símbols de la cortina del teló de boca. Entre les elits, tothom està d’acord amb el capellà del Quixot de Cervantes quan, contra...
Consideracions poelítiques (II)

Consideracions poelítiques (II)

[1] Poètica La dimensió poètica del teatre no es redueix, i tampoc no cal que sigui així, a la situació fictícia i a la seva representació —tot i que considero com a essencialment poètica l’operació que consisteix a inventar la realitat. El teatre també té a veure amb la llengua, o, més concretament, amb la...
Roland Schimmelpfennig, o la sinopsi de l’home nou

Roland Schimmelpfennig, o la sinopsi de l’home nou

Tota reflexió al voltant de l’obra d’un autor és pretesament perillosa: ens atrevim a especular sobre els efectes de la seva producció, sabent que mai tindrem accés a les veritables causes que l’han empès a escriure d’una determinada manera. I això encara és més notable quan l’autor fa de la «manera» d’exposar el seu missatge...