Articles
Editorial núm. 23

Editorial núm. 23

Com al temps de la memòria. Reivindicada i entronitzada, la memòria recupera espai i s’infiltra en les nostres vides. I la volem així: que restitueixi sense envair, que actualitzi sense oblidar, que recuperi sense fossilitzar, que judiqui sense revenja. Sentim a dir que cal recuperar la memòria història —en relació la Guerra Civil o la...
Qui té por de la «generació dels premis»?

Qui té por de la «generació dels premis»?

Una llarga travessia S’havien de menjar el món, però ben aviat les circumstàncies canviants de la realitat cultural els van dur a replantejar-se la vocació, la passió o l’ofici d’autors teatrals o de dramaturgs que els esperonava. Els premis teatrals, sobretot el Josep M. de Sagarra (1963-1973), es van convertir en la plataforma providencial i...
Els autors de la «generació del Premi Sagarra», assaig de nòmina

Els autors de la «generació del Premi Sagarra», assaig de nòmina

La nostra historiografia cultural, tan donada a inventar generacions (i jo mateix en sóc un exemple!), potser mai no s’ha equivocat tant com quan va encunyar aquesta suposada «generació», la dels autors que apareixen durant la dècada dels anys seixanta i encara bona part de la següent. Si bé és cert que existeix un conjunt...
Carta d’un estudiant anònim al senyor Brander Matthews, catedràtic de Literatura dramàtica a la Universitat de Columbia, trobada per Jaume Melendres en una calaixera gràcies a una mudança recent

Carta d’un estudiant anònim al senyor Brander Matthews, catedràtic de Literatura dramàtica a la Universitat de Columbia, trobada per Jaume Melendres en una calaixera gràcies a una mudança recent

Benvolgut professor, Segons em comuniquen els meus amics europeus, aquest 1889 és un gran any per al teatre. Un jove autor germànic de vint-i-set anys, Herr Gerhart Hauptmann, ha estrenat en un local de Berlín —el Freie Bühne, em sembla— una obra, Abans de l’alba, que —diuen— inaugurarà un teatre nou, capaç per fi d’expressar...
Entrevista a Jordi Teixidor

Entrevista a Jordi Teixidor

En Jordi Teixidor, «Teixi» per als amics, em rep a casa seva, amb l’afabilitat que li és habitual. I com és habitual també, la seva gata ronda per allà i, de tant en tant, es refrega solemnement a les nostres cames, la qual cosa afegeix un ingredient d’assossec. Per introduir la conversa, a falta d’una...
Sirera: tessel·les d’una escriptura

Sirera: tessel·les d’una escriptura

[1]   1 Dramaturg, traductor, crític, narrador, gestor teatral, guionista de televisió i tantes altres coses, amb més d’una trentena de títols publicats i estrenats, algun dels quals ha estat traduït a vuit idiomes… L’obra de Rodolf Sirera (València, 1948) se’ns apareix avui dia com l’escriptura d’un corredor de fons. Cal recordar que un dia,...
Molins inèdit

Molins inèdit

L’art és solament una forma de viure. «Cartes a un jove poeta», de R. M. Rilke Sóc un artista. I un artista en el límit, com tot autèntic artista. «La música de les esferes», de Manuel Molins [1] 1 Les peces inèdites de Manuel Molins escrites els darrers vint anys (1985-2005) ofereixen un ventall de...
Bang! «El parc d’atraccions d’Helena Karsunkel» de Jaume Melendres

Bang! «El parc d’atraccions d’Helena Karsunkel» de Jaume Melendres

L’autor teatral és un mol·lusc gelós que es recull durant llargues temporades per preservar dels atacs depredadors la pedra preciosa que amaga sota la closca. En aquest temps la fa gran, la fa créixer i l’ensinistra perquè el dia de demà s’enfronti als queixals sàtirs que, impúdicament, voldran rovellar-la. En alguns casos, l’excés de zel...
«Al fil de la mar» i l’escriptura de Ramon Gomis. Elements

«Al fil de la mar» i l’escriptura de Ramon Gomis. Elements

Fa tant que no menjo fideus, pecadora de mi. A. Txèkhov, «Oncle Vània» La maqueta «La construcció d’una maqueta constitueix el nucli significatiu d’Al fil de la mar: la creació artística com a resposta a la consciència de la mort.» El foraster «La irrupció del foraster que trenca l’ordre és un motiu literari i cinematogràfic; al...
Individualisme contra humanisme? Notes sobre «Salamandra», de Josep M. Benet i Jornet

Individualisme contra humanisme? Notes sobre «Salamandra», de Josep M. Benet i Jornet

1 Sobre les bases d’un drama de personatges i de la narració d’un viatge iniciàtic, l’última creació teatral de Benet i Jornet, Salamandra[1] situa sobre l’escena un interessant mecanisme d’especulació i provocació intel·lectuals. Es tracta d’un mecanisme obert, en el sentit que els personatges serveixen i confronten les seves visions del fet de viure més...
Reflexions introductòries sobre el final en el teatre

Reflexions introductòries sobre el final en el teatre

[1] Tot té un final? Sí, i sobretot en el teatre. Sempre el recordem, el final, i molt millor que el detall de la faula. Els últims segons de joc a escena, previs a la caiguda del teló o al fosc, ens queden especialment gravats a la memòria. I sempre tenim l’esperança que si comprenem...
¿Qué teatro se hace en la Schaubühne de Berlín? Entrevista con Dag Kemser

¿Qué teatro se hace en la Schaubühne de Berlín? Entrevista con Dag Kemser

Dag Kemser nació en Hamburgo (Alemania) en 1972. Estudió Teoría del Teatro, Historia del Arte y Literatura Comparada en Munich, donde se licenció con el tema «Zeitstücke zur deutschen Wiedervereinigung» [El teatro de la reunificación alemana] (2003/2004). Empezó en la Schaubühne como ayudante de dramaturgia en la temporada 2004/2005 y actualmente trabaja como dramaturgo en...