Articles
Últimas noticias de los dramaturgos neogriegos

Últimas noticias de los dramaturgos neogriegos

Grecia está en racha, o por lo menos cierta imagen de Grecia en ciertos aspectos. Convencieron las Olimpiadas con un espectáculo por cierto bastante teatral aunque dirigido por un coreógrafo, sin embargo estaba pensado para los «amigos de Grecia» y no para los griegos (el prime time obliga); se ganó la Eurocopa como de la...
El nou teatre serbi

El nou teatre serbi

Si tenim en compte el creixement del nacionalisme, les guerres, les sancions polítiques i tot el que a partir de final dels anys vuitanta es va produir a Sèrbia i als Balcans, queda clar que una realitat d’aquestes característiques oferia un tema tan abundant als artistes que ja els resolia un aspecte de l’obra per...
Notes sobre la fragmentació en el drama contemporani (II)

Notes sobre la fragmentació en el drama contemporani (II)

De la teoria a la pràctica Carles Batlle i Jordà Al número anterior de Pausa va aparèixer la primera part d’aquestes notes. Hi explicava que el treball de fragmentació en la dramatúrgia contemporània indueix a la ruptura, a la multiplicació dels punts de vista, a la descomposició del real (o, si més no, de la...
AVINYÓ 2005. El text de la imatge

AVINYÓ 2005. El text de la imatge

«No hi ha teatre al Pati d’Honor del Palau dels Papes.» L’edició del 2005 del Festival d’Avinyó encara no havia començat i ja es preveia que estaria envoltada de polèmica. Des de la presentació de la programació, que va tenir lloc a l’alta esfera parisenca de l’art contemporani, el Palau de Tòquio, crítics i professionals...
Boogie woogie bugle boy

Boogie woogie bugle boy

Nota de l’autora: Aquesta història és ficció i tanmateix està basada en fets reals. La seva principal font d’inspiració és l’article de Bernard-Henri Levy, que sota el títol «Una cena con Franjo Tudjman» va publicar El Mundo el 14 d’agost de 1995.   (L’escenari representa un exterior, la balconada d’un gran edifici ministerial a Zagreb,...
Goliat

Goliat

No matter how strong, I’m gonna take you down with one little stone, I’m gonna break you down and see what you’re worth, What you’re really worth to me. Rufus Wainwright. «Dinner at Eight»   (Nit. S’il·lumina una ampolla de Bombay Sapphire, al terra. El seu color inunda l’habitació i la transforma en una nebulosa...
Res no passa dues vegades

Res no passa dues vegades

Res no passa ni passarà mai dues vegades. A causa d’això hem nascut sense pràctica i morirem sense rutina. Encara que fóssim els alumnes més llonzes de l’escola del món, no tornarem a repetir ni cap estiu ni cap hivern. No hi ha un dia bessó d’un altre ni dues nits de ben semblants, dues...

FITXER. Proof, de David Auburn

Autor: David Auburn. Any de redacció: 2000 Editorial: Faber & Faber. Personatges: Robert (uns cinquanta anys), Catherine (vint-i-cinc), Hal (vint-i-vuit) i Claire (vint-i-nou). Espai: El porxo de darrere d’una casa de Chicago. Argument: Catherine és una jove que ha passat els darrers anys vetllant pel seu pare, un matemàtic tan genial com mentalment inestable. Però,...
FITXER. The shape of things, de Neil LaBute

FITXER. The shape of things, de Neil LaBute

Autor: Neil LaBute Any de redacció: 2001 Edició (o forma de localització): Traducció al català (Sala Beckett) Traducció: Víctor Muñoz i Calafell Personatges: Evelyn, estudiant de Belles Arts; Adam, estudiant de Literatura Anglesa; Phillip, amic d’Adam; Jenny, promesa de Phillip. Tots tenen 22 anys. Espais: Campus d’una petita universitat de la regió central dels Estats...