Articles
Editorial núm. 22

Editorial núm. 22

Què sabem del teatre contemporani europeu? Regularment, de la mà dels teatres de la ciutat, ens arriben produccions més o menys interessants d’autors d’ara, sobretot d’Alemanya i d’Anglaterra, i, més esporàdicament, d’altres països com ara França, Irlanda, Sèrbia o Noruega, per citar-ne només uns quants. Trobar el «nou autor contemporani» i el «nou text contemporani»...
Teatre polític: una carta de Londres

Teatre polític: una carta de Londres

El despatx de casa nostra és un soterrani diminut, d’uns tres metres per dos i mig, atapeït de documents, vora mil llibres, una pila de diaris vells i un ampoller de vi ben assortit. Té una cadira i una taula no gaire més gran que un ordinador portàtil. És tan sota terra que no cal...
El teatre de Sarah Kane. Un maleït clàssic

El teatre de Sarah Kane. Un maleït clàssic

En els darrers anys tothom ha sentit a parlar de Sarah Kane. La violenta. La polèmica. La maleïda Sarah Kane. Alguns han decidit posar-se en contra d’ella i rebutjar-la per haver percebut en el seu primer apropament a l’autora unes dosis importants de nihilisme i agressivitat. Fins i tot s’ha convertit en una icona del...
El teatro de Sarah Kane. Tragedia contemporánea

El teatro de Sarah Kane. Tragedia contemporánea

¿Tiene sentido hablar hoy en día de género trágico? ¿Qué es lo esencial en una tragedia? ¿Qué significa el «sentido trágico»? La tragedia tal y como la expresó magistralmente Sófocles en su Edipo rey se gestó en Occidente, pero Occidente ya no es el centro del mundo. Los filósofos más representativos de la posmodernidad (Vattimo,...
Una mirada al teatre contemporani irlandès

Una mirada al teatre contemporani irlandès

Hibèrnia té indústria teatral No hi ha res millor que les xifres per avaluar la cultura teatral d’un país. Com que vull parlar de teatre, del que es fa a Irlanda, m’ha semblat oportú que primer de tot fem un passeig pels hàbits de consum de teatre que té la seva gent i que després...
Enfrontant-se als dimonis. L’ús de la narració en el teatre irlandès

Enfrontant-se als dimonis. L’ús de la narració en el teatre irlandès

Malgrat que avui en dia alguns dels poetes i novel·listes de més renom dins l’àmbit angloparlant són d’origen irlandès, el gènere literari tradicionalment associat amb Irlanda és, sens dubte, el dramàtic. No deixa de ser com a mínim sorprenent que un país que va començar a desenvolupar una cultura nacional fa poc més de cent...
Què té de particular escriure per al teatre a Alemanya?

Què té de particular escriure per al teatre a Alemanya?

Escriure sobre el fet d’escriure és una cosa difícil —de la mateixa manera que el teatre sobre teatre és una qüestió molt complicada—, probablement arreu del món. El que m’agrada d’escriure per al teatre és això: que l’art dramàtic sol anar lligat a un lloc i als seus habitants, a un idioma, i que malgrat...
Coincidències més enllà del «charco»

Coincidències més enllà del «charco»

Si sentim a Catalunya els noms de Marius von Mayenburg i Rafael Spregelburd podríem pensar que es tracta de dos homes del mateix poble, de dos homes alemanys. No estaríem tan equivocats, tot i que només el primer ha nascut a Alemanya. Spregelburd, com tants argentins, porta el cognom d’algú que en algun moment travessà...
En posesión de la verdad

En posesión de la verdad

A Rafael Spregelburd no le gusta el sushi. En realidad, no come pescado bajo ningún punto de vista. Y cuando inocentemente se le propone ir en busca de un lugar donde sirvan sushi no se preocupa por rechazar la propuesta con el gesto de disculpa propio del que constituye la excepción, del que tiene la...
¿Es Alemania realmente el centro del teatro occidental? Notas argentinas sobre Marius von Mayenburg

¿Es Alemania realmente el centro del teatro occidental? Notas argentinas sobre Marius von Mayenburg

Conocí a Marius en Londres, en el verano de 1998, cuando coincidimos en la residencia internacional de autores que organiza el Royal Court Theatre. Lo primero que supe de él fue lo que él mismo trajo —un singular objeto, según precisas instrucciones del Royal Court que todos cumplimos obedientemente— para presentarse y presentar a su...
Elogi de la gorra de cop

Elogi de la gorra de cop

Ja no és cap notícia que l’escriptura dramàtica contemporània disposa ara mateix d’una certa bona salut en els teatres occidentals, després que alguns significats clarividents n’anunciessin la defunció. Defunció que per altra part no s’hauria pogut evitar si s’hagués acomplert el veredicte d’aquells clarividents que creien —pobres il·lusos— que la cultura arribaria a ser defensada,...
Madrid, 2000-2005. Formas creativas de mayor interés

Madrid, 2000-2005. Formas creativas de mayor interés

Desde la meseta, en el panorama de autores y temas teatrales, el último lustro ofrece un balance rico. La integración de formas y expresiones artísticas, la participación de los intérpretes en la creación, la escritura plural, la práctica de dramaturgos a pie de obra con directores y actores, son algunas de las señales de los...