Articles
Editorial núm. 20

Editorial núm. 20

El número anterior de Pausa —concretament, el 19—, va aparèixer el «passat» mes de març de 1995, ara fa gairebé deu anys (!). Incloïa, entre altres coses, un dossier de sociologia teatral amb articles inspirats per la lectura de La nouvelle Héloïse, de Rousseau. També hi havia un article de Pierre Chabert, un text de...
Sistemas minimalistas en el teatro

Sistemas minimalistas en el teatro

Quizás el modo más simple de presentar este territorio de investigación teatral -que explora las fronteras entre la figuratividad y la abstracción- consista en trazar las lineas generales de su pequeña historia. Tras ocho años de investigaciones dramatúrgicas (1977-1985) realizadas a partir de materiales textuales diversos, que se concretaron en diez espectáculos y varios seminarios...
Cunillé, mapa de sombras

Cunillé, mapa de sombras

[1] En el teatro de Cunillé prevalece el encuentro entre personas, entre mundos solitarios, desolados tras su particular Apocalipsis o indecisos ante una nueva y posible Creación. En su diálogo se han descrito ciertas estrategias tácticas, desconfiadas e incluso violentas, como si el otro fuese siempre una amenaza. Otros piensan que, en realidad, no dialogan,...
L'acció té lloc a Barcelona?

L’acció té lloc a Barcelona?

Els articles i materials que conformen aquest dossier s’han escrit arran del cicle d’espectacles i activitats que, sota el mateix nom, es va organitzar a la Sala Beckett la temporada passada. La idea de dedicar les tres produccions d’una mateixa temporada a un teatre amb referències locals ben evidents (i la de presentar aquestes produccions...
Barcelona/Ficcions Lliures: Un primer intent

Barcelona/Ficcions Lliures: Un primer intent

El dissabte 15 de maig del 2004 va tenir lloc a la sala d’assaig de l’Obrador de la Sala Beckett un encontre de dramaturgs, narradors i guionistes. Es tracta d’una iniciativa informal que va sorgir d’una conversa que vam tenir amb el Toni Casares, director de la Sala. Tot havia començat un any abans, mentre...
La Barcelona de ficció (report)

La Barcelona de ficció (report)

La Barcelona de ficció   L’entrada del Gran Canal de Venècia és un quadre fascinant i enorme que es conserva al Museu del Louvre de París. L’obra té la virtut d’haver deixat en les retines universals una imatge clara i permanent de la ciutat més decadent i alhora més sublim del món. Seria fàcil concloure...
Sobre l’aparició i la desaparició: el teatre i Barcelona (Catalunya invisible, part II)

Sobre l’aparició i la desaparició: el teatre i Barcelona (Catalunya invisible, part II)

Aquest assaig reflexiona sobre la relació entre lloc i escenari i entre paisatge i teatre, sobre en quina mesura un espai teatral pot esdevenir un lloc d’autoidentificació col·lectiva, i sobre el que la representació d’una casa i la construcció d’una localització desvetlla pel que fa a la consciència de si mateix, la identitat i la...
La realitat i el joc

La realitat i el joc

(Dues idees a propòsit de la nova escriptura: la literaturització de l’experiència i la distinció mal resolta entre particularització i localisme.) Aviat farà deu anys, vaig gosar escriure, en aquesta mateixa revista, un intent de descripció d’allò que ben aviat ens vam acostumar a designar com a «nova dramatúrgia catalana»[1]. Aquell document, que se cenyia...
Universalitat versus globalització: la localitat a la dramatúrgia catalana actual

Universalitat versus globalització: la localitat a la dramatúrgia catalana actual

S’ha parlat molt aquests últims anys d’un tret compartit de la dramatúrgia catalana, que al seu torn és comú a gran part de la dramatúrgia actual occidental no anglosaxona, i que podríem anomenar «deslocalització de les obres i desmarcació dels personatges». És el que s’acostuma a indicar amb expressions com ara «qualsevol lloc/ciutat/poble», «un home/dona/noi/noia»,...
Somriure d'elefant absolutament necessari

Somriure d’elefant absolutament necessari

Un home jove i un home vell seuen al voltant d’una tauleta enmig d’un bosc. Sentim un nocturn de Chopin per uns megàfons que hi ha als arbres. Al fons del bosc hi ha una residència blanca. Travessen el bosc infermeres i infermers somrients i vestits de blanc. L’home jove deixa una llibreta sobre la...
Els autors proposen acotacions

Els autors proposen acotacions

Per acompanyar el nostre dossier «L’acció té lloc a Barcelona?», hem demanat a uns quants dramaturgs que en proposin acotacions d’inici d’obra; sense cap condicionant previ, per descomptat. En la majoria dels casos es tracta d’acotacions d’obres inexistents, potser futures, potser impossibles. També n’hi ha un parell que pertanyen a obres reals, acabades. Hi ha...
FITXER. La pell en flames, de Guillem Clua

FITXER. La pell en flames, de Guillem Clua

Autor: Guillem Clua Títol: La pell en flames Editorial (o forma de localització): Inèdit. Institut del Teatre Any de redacció: 2003 Pàgines: 70 Personatges: Dues dones i dos homes Espais: La suite d’un hotel d’un país del Tercer Món en ple procés democratitzador. Temps: Actual Sinopsi: Frederic Sàlomon és un fotògraf de fama internacional que...