Articles
Editorial núm. 17-18

Editorial núm. 17-18

A les reunions de la redacció de (Pausa.) dèiem que teníem ganes de fer un número “petardista”, gairebé com un “fanzine”, de deixar de banda la seriositat i atrevir-nos a fer autèntic terrorisme cultural, perquè la major part dels aspectes de la vida teatral present ens semblaven senzillament lamentables, i la quietud social que reflectien,...
Cartes Sèrbies

Cartes Sèrbies

A primers d’abril vam rebre aquesta carta, datada de març, des de Novi Sad (Sèrbia): Senyor Joan Casas Revista (Pausa.) Benvolgut senyor, Gràcies a l’Institut del Teatre de Barcelona hem obtingut la vostra adreça, així com les informacions relatives a la revista  de teatre (Pausa.) Permeteu-me unes paraules sobre l’activitat de la nostra  institució, que...
Un paso p'atrás, p'atrás, p'atrás

Un paso p’atrás, p’atrás, p’atrás

A raíz de la diáspora producida por la Guerra Civil, una parte de mi familia fue a parar a Bolivia. Cuenta la mitología familiar que mi tío abuelo, de la rama Cerdá, de San Andrés, nieto de campesinos de Lérida, hijo de mozo de maquinista ascendido con el tiempo a maquinista de primera que condujo...
Apunts per a una valoració de la dramatúrgia catalana actual: realisme i preplexitat

Apunts per a una valoració de la dramatúrgia catalana actual: realisme i preplexitat

L’autor dramàtic a Catalunya: una mica d’història. Al llarg dels anys setanta, el model de teatre compromès [1] que havien popularitzat les companyies independents (una relativa fusió entre la formula brechtiana i les teories d’Artaud) va anar conformant una dramatúrgia marcadament visual i cada cop menys política. Una dramatúrgia que, al mateix temps que relegava...
No som de la "pirròquia"

No som de la “pirròquia”

1. Quan la mala bèstia d’aquest segle nostre que s’acaba era tot just a les beceroles, el senyor Henri Bergson, que gastava uns colls durs incomodíssims, va publicar el seu assaig sobre el riure, una divagació filosòfica molt llegidora que encara ara es va reeditant. Algunes de les observacions més lúcides d’aquell paper les trobem...
El "Liceu Nou"

El “Liceu Nou”

Ponència exposada al Foment de les Arts Decoratives (FAD) el 31 de maig del 1994, dins la tertúlia El Gran Teatre del Liceu: l’òpera dels 90. Durant dècades l’òpera ha estat víctima de la seva pròpia complexitat. Perquè la reunió de diverses disciplines artístiques -música, veu, teatre, arts plàstiques- resulta a priori extraordinàriament estimulant, però...
Del foc a les brases

Del foc a les brases

Per què no aixequem el vel impostor que encobreix els vicis dels nostres teatres? Claude-Nicolas Ledoux (L’architecture considérée sus les rapports de l’art, des moeurs et de la législation, 1804)   En el lapse de pocs mesos, i a molts quilometres de distància, s’han produït dos fets -l’ablació d’un penis a Califòrnia i el lamentable...
Rússia i Amèrica Llatina: dues no-Europes

Rússia i Amèrica Llatina: dues no-Europes

Pertanyem a Europa o no hi pertanyem? Si existís una resposta fàcil i simple, seria poc probable que es provoquessin discussions ferotges a Rússia. Des d’un punt de vista geogràfic, tot sembla clar. Però en realitat Rússia pertany a Europa tan poc com Mèxic, Argentina o el Brasil. S’hi parla una llengua europea, es viu...
La humanidad y su doble

La humanidad y su doble

Comparezco aquí para hablar de teatro, aunque del teatro, como de los sueños, no se deba hablar. Comparezco como autor cuyas obras no han sido representadas, es decir, como autor que no ha perdido su intimidad. Y, sin embargo, estar aquí ya supone perder toda intimidad. Algo más supone. Me convocan -me sacan de casa-...
Mombassa

Mombassa

Autor: Raimon Àvila Títol: Mombassa. Editorial (o forma de localització): Text inèdit. L’autor. Sala Beckett. Any de publicació: Traduccions: Pàgines: 35 pàgines (mecanografiades a un espai). Any de redacció: 1991 Personatges: Tres dones i quatre homes (una dona blanca i dues dones negres; dos homes blancs i dos homes negres). Una de les dones negres...
Tr3s

Tr3s

Autor: Alfonso Plou Títol: Tr3s. Editorial (o forma de localització): Text inèdit. Sala Beckett. Any de publicació: Traduccions: Pàgines: 35 pàgines mecanoscrites. Any de redacció: El text no està datat. Personatges: Dues dones i un home d’edats no precisades, probablement pels volts de la trentena. Espais: Definits en el text només pels mobles: un llit...
Purasangre

Purasangre

Autor: Antonio Onetti Títol: Purasangre. Editorial (o forma de localització): Text inèdit. Sala Beckett. Any de publicació: Traduccions: Pàgines: 60 pàgines. Any de redacció: 1993. Personatges: Set homes d’edats diverses, una dona madura, una altra de molt jove. Espais: Un espai únic: Una mena de bar o taverna amb berenador a l’aire lliure, en un...