Articles
Editorial núm.16

Editorial núm.16

Al número anterior dèiem que Susan Sontag ens havia promès que ens faria arribar l’article sobre Sarajevo, i sobre el muntatge que va fer a la ciutat assetjada de Tot esperant Godot de Beckett, que va publicar a la “New York Review of Books”. Així ho va fer, i en publiquem la traducció en aquest...
Godot va a Lisboa

Godot va a Lisboa

Paralelamente al estreno de Esperando a Godot en Sarajevo, en Lisboa, en la pequeña sala Estudio del teatro Sao Luiz, Mario Viegas -sin duda el mejor actor teatral en lengua portuguesa- y la Companhia Teatral do Chiado estrenaba su versión de la obra de Beckett como culminación de su carrera de actor y como despedida....
Godot ve a Sarajevo

Godot ve a Sarajevo

1. “No hi ha res a fer.” “Nista ne moze da se uradi”. – primera frase de Tot esperant Godot   Me’n vaig anar a Sarajevo a mitjans de juliol per posar en escena la producció de Tot esperant Godot, no tant perquè sempre havia volgut dirigir l’obra de Beckett (que ho volia), com perquè...
Bernard-Marie Koltès

Bernard-Marie Koltès

Quan, al 1977, Bernard-Marie Koltès presentava La nuit juste avant les forêts al Festival Off d’Avinyó, pocs sospitaven que, amb aquesta peça, s’iniciava el reconeixement públic d’una de les produccions dramàtiques més originals i colpidores dels últims temps. La mort prematura de l’autor, ara fa cinc anys, ha permès que la singularitat d’aquesta obra s’enriqueixi...
Entrada al teatre de les orelles (fragments)

Entrada al teatre de les orelles (fragments)

– Ell creia haver construït un mètode per fer dir a la seva boca tot allò que ella vol. La volia plegar, treballar, sotmetre-la cada dia a l’entrenament respirat, estovar-la, muscular-la mitjançant l’exercici perpetu. Fins que esdevingués una boca sense paraula, fins a parlar una llengua sense boca… Com un ballarí que volgués sempre ballar...
49 interrogacions sobre Valère Novarina

49 interrogacions sobre Valère Novarina

Un teatre de 2.587 personatges? Uns personatges el tret principal dels quals és el seu nom inèdit? “Très précisément chaque mot designe l’inconnu”. Valère Novarina. Pendant la metière P.O.L., París, 1991, p. 27. Traduir un text que torpedina una llengua torpedinant una altra llengua amb un altre torpediner? Un teatre de mots és un teatre...
El gran ritornello

El gran ritornello

Félix Guatari ens va deixar, a les acaballes de l’estiu, una nit, per sorpresa. El vam enterrar amb música, sentint com ens lliurava el seu darrer ritornello, viatge inacabat al final dels dies, bellíssim enigmàtic llampec que esqueixa l’època. Mentre jo llegia al davant del micro algunes de les seixanta planes d’aquest text veritablement darrer,...
Enzo Cormann: Elogi de la ficció

Enzo Cormann: Elogi de la ficció

1. “Jo veig en principi el teatre com un ritual de socialitzat. La gent es reuneix per assistir al moment a  l’espectacle de la seva pròpia condició humana, representada per actors de carn i ossos.” No hi ha res d’essencialment nou en aquesta frase d’Enzo Cormann, si no és la gosadia de proferir-la en un...
Qüestionari

Qüestionari

El començament de la temporada teatral barcelonina (93/94) va determinar, en gran part, la formulació temàtica del dossier d’aquest número de (Pausa.) i alhora va plantejar un petit debat al consell de redacció de la revista sobre la possible existència de models de referència dominants en el teatre català. D’aquest petit debat se’n va derivar...
Retrovisor. Què he esperat?

Retrovisor. Què he esperat?

Em sembla que va ser Bayle qui va explicar (o es va inventar) la polèmica que van mantenir, durant anys, molts pensadors eminents sobre com podia haver-li sortit una dent d’or a un xavalet, fins que les especulacions dels científics i els filòsofs van quedar resoltes, és clar, pel barber-dentista que li havia posat la...
FITXER. Al restaurant

FITXER. Al restaurant

Autor: Joan Casas Títol: Al restaurant Editorial (o forma de localització): Edicions 62 (Els llibres de l’Escorpí, Teatre/El Galliner, 133). Any de publicació: 1993 Traduccions: Al castellà. Revista ADE. Febrer 1994. Pàgines: 55 pàgs. Any de redacció: 1993. Personatges: Tres dones i nou homes. Hi ha alguns personatges secundaris que podria fer un mateix actor....
FITXER. Valeria y los pájaros

FITXER. Valeria y los pájaros

Autor: José Sanchis Sinisterra Títol: Valeria y los pájaros Editorial (o forma de localització): Sala Beckett. Any de publicació: Inèdit Traduccions: Pàgines: 58 pàgines, mecanografiades a doble espai. Any de redacció: 1992. Personatges: Una dona i dotze presències (veus). Quatre veus de dona, cinc veus d’home i una veu de nen. Dues presències no parlen....