Articles
Editorial núm. 11

Editorial núm. 11

Com que ja no vivim en el temps de les catedrals romàniques, ens sembla una cosa trivial i evident que, si hi ha obra d’art, hi hagi també artista. D’això en solen extreure un corol·lari que, tanmateix, no és gens evident: que si l’obra d’art és una, l’artista sigui, també, un. En el cas d’aquesta...
Reseña Festival Beckett (Dublín, octubre de 1990)

Reseña Festival Beckett (Dublín, octubre de 1990)

[De la reseña del Festival Beckett (Dublín, octubre de 1990), publicada por la revista The Beckett Circle.]   He aquí un breve texto que nos puede hacer reflexionar acerca de si el humor reside en las cosas o en el ojo que las contempla. “Incluso el programa teatral causó revuelo en la prensa irlandesa, cuando...
La forma en movimiento

La forma en movimiento

Traducción de Víctor Molina.   La primera realización de Pasos, dirigida por el autor, se presentó en el Royal Theatre de Londres en mayo de 1976. Antes de comenzar los ensayos, y como ya es regla en él cuando dirige sus propias piezas, Beckett preparó algunas notas sobre la escenificación prevista[1]. Varios meses después, en...
El naixement d'un concepte

El naixement d’un concepte

La consideració de l’escenificació com a art autònom alliberat de la literatura, única detentora del sentit, suposa l’aparició d’un nou artista: el director. Si més no, d’un cap visible que du les seves funcions més enllà d’una simple traducció, fidel i convencionalitzada, del text dramàtic al text espectacular. Tanmateix, si mirem enrere, ens adonarem que no...
La representació emancipada

La representació emancipada

[Dins Dort, Bernard; La représentation émancipée. Actes Sud, Arles 1988.] Traducció de Joan Casas.   L’estatut del teatre és, de cap a cap, contradictori. És una evidència que sovint perdem de vista. Fonamentat en la mimesis, el teatre fa de l’acció una il·lusió i transforma, de vegades, la il·lusió en acció. El seu funcionament reposa per...
Antoine Vitez: fragments

Antoine Vitez: fragments

[Dins Vitez, Antoine; Le théâtre des idées. NRF, Gallimard, Paris, 1991.] Traducció de Joan Casas.   Del director d’escena La direcció d’escena és l’art de la interpretació, com en el cas de l’endeví, el mèdium, l’augur o l’arúspice. El director d’escena interpreta els signes deixats sobre el paper per la gent dels segles passats (això s’anomena...
Lectura y puesta en escena

Lectura y puesta en escena

Una obra teatral es el registro verbal, literario, de mil posibles acontecimientos escénicos, entendiendo por acontecimiento escénico el encuentro de unos actores y unos espectadores en un tiempo y en un espacio concretos. Leer un texto teatral consiste en asistir a una representación imaginaria, todos los niveles del discurso dramático remiten a un referente teatral,...
El teatre bicèfal

El teatre bicèfal

Des de la seva aparició, la figura del director teatral entès com a responsable últim del procés de creació de l’espectacle ha estat més que problemàtica, fonamentada com està en una paradoxa de difícil solució: nascuda de la voluntat de renovació estètica, de la necessitat de dotar d’unitat i de veritable entitat artística l’espectacle, és...
Hi ha dues escriptures? (una conversa entre Jaume Melendres i Sergi Belbel)

Hi ha dues escriptures? (una conversa entre Jaume Melendres i Sergi Belbel)

Jaume Melendres (1941) és un dels més significatius de la que s’ha anomenat “generació dels premis Sagarra”, fa temps que no escriu teatre, però n’ha anat dirigint amb una certa regularitat. Sergi Belbel (1963) s’ha convertit en l’emblema d’una nova irrupció de l’escriptura teatral, i ha dirigit ell mateix la major part de peces que...
Qüestionari a directors

Qüestionari a directors

Així com el número passat interrogàvem sobre el seu ofici una mostra prou ampla d’autors, aquesta vegada la coherència ens obliga a proposar un qüestionari similar a un cert nombre de directors. No hi busquéssiu els “consagrats”, no els hi trobareu. Ens ha semblat més interessant que contestessin els d’incorporació més recent o que, en...
El director Benetton

El director Benetton

1. Convé preguntar-se les coses més trivials, la primera bestiesa que se t’acut. Per exemple: ¿Com és que hi ha gent que surt del teatre aplaudint —o blasmant— el director? Que oitser saben quina cara fa? Si no has assistit a l’estrena, segurament no li ha vist el cap del nas. ¿De debò que són...
“El teatre sóc jo”, crònica d’una impostura històrica

“El teatre sóc jo”, crònica d’una impostura històrica

Loui Jouvet assegurava que “el director és indescriptible perquè les seves funcions són indefinides”, i que per tant, tot això que s’ha dit, “jardiner dels esperits, metges dels sentiments, rellotger de les paraules, enginyer de la imaginació, cuiner dels diàlegs, regidor de les ànimes…”, només són definicions inútils. Tanmateix, la selecció d’expressions no sembla gratuïta,...