Articles
Editorial núm. 9-10

Editorial núm. 9-10

Tal i com anunciàvem en la nostra Editorial anterior, acudim a la cita amb els nostres lectors —amb un cert retard, sí— per oferir-los aquest número doble que inclou un dossier ampli consagrat a la dramatúrgia catalana actual, focalitzant determinades estratègies textuals en algunes obres escollides pels nostres col·laboradors. És inútil dir que no pretenem...
Notas sobre una clave

Notas sobre una clave

1. La clave Se nos ha proporcionado una palabra clave, cambiante, tornasolada, como quizá deba serio toda aquella que se quiera útil para entrar a una casa silenciosa, según el poema Con llave cambiante, de Paul Celan. Hela ahí: quizá. “La palabra clave de mis piezas —dice Beckett— es quizá”. Ocurre sin embargo que, por...
El sistema teatral: notes sobre el lloc del teatre

El sistema teatral: notes sobre el lloc del teatre

1. L’article que segueix és el primer d’una possible sèrie on m’agradaria desenvolupar, d’una manera provisional, parcial i sintètica, tot un seguit d’idees que m’ha resultat necessari afinar al llarg dels tres cursos de “Crítica Teatral” que he impartit en la Diplomatura de Postgrau de “Teoria Crítica del Teatre” que organitzen conjuntament la Universitat Autònoma...
De literatura dramàtica catalana, avui

De literatura dramàtica catalana, avui

D’INICIS dels setanta fins a ben avançada la dècada dels vuitanta, la realitat teatral catalana es caracteritzà per la significativa absència en els escenaris de textos dramàtics catalans contemporanis, bàsicament substituïts per muntatges autòctons de caràcter col·lectiu i no específicament textuals, així com per les traduccions de determinades obres de la tradició universal. Així, durant...
Una generació mutant

Una generació mutant

L’ANY 1963 comença un dels episodis més estranys de la història de la dramatúrgia europea: aparició sobtada a Catalunya d’una nova lleva d’autors teatrals que de seguida va rebre el nom de “generació dels premis Sagarra” perquè tots ells es van -ens vam- donar a conèixer en obtenir aquest premi. Érem els autors nascuts o...
Sobre la construcción textual de «Cavalls de Mar» e «Indian Summer»

Sobre la construcción textual de «Cavalls de Mar» e «Indian Summer»

[Josep Lluís i Rodolf Sirera: Cavalls de Mar, colección “El Galliner”, primera edición, Barcelona, Edicions 62, septiembre de 1988, 94 páginas. Escrita en Valencia entre agosto y noviembre de 1986.] [Rodolf Sirera: Indian Summer, colección Bromera/Teatre, primera edición, Alzira, Edicions Bromera, septiembre de 1989, 92 páginas, prólogo de Manuel Molins. Escrita en Chicago entre octubre...
De l'opacitat i la transparencia a «Desig»

De l’opacitat i la transparencia a «Desig»

EN QUALSEVOL text literari, la paraula genera una imatge; una imatge mental produïda en acte privat de la lectura. Aquesta figuració, en un sentit global, és el resultat d’algunes operacions diguem-ne combinatòries entre significats diversos. Per exemple, el signe teatral, en relació directa amb d’altres signes teatrals, no respon només a un únic pla de...
Un receptor más que implítico: el cómplice de Joan Casas en «Nus»

Un receptor más que implítico: el cómplice de Joan Casas en «Nus»

[Pausa cree oportuno dar la posibilidad de reflejar los procesos de elaboración y reflexión en torno al teatro cuando puedan resultar de interés para nuestros lectores. Por este motivo presentamos una primera versión de este artículo incluyendo las omisiones del autor para una futura versión definitiva que aparecerá en el próximo número.]  
El tractament de l'espai en el teatre de Sergi Belbel

El tractament de l’espai en el teatre de Sergi Belbel

L’ESPAI ficcional (o, per ser més precisos, espai-temps ficcional), és una categoria, un gènere, susceptible de ser entès només des de l’abisme que el separa de l’espai real. Es tracta “d’allò que no és”. En aquest sentit, espai ficcional no és un “lloc”. El “topos” platònic, ideal i intangible, resulta massa just de mides per...
Lluís Anton Baulenas dramaturg o El personatge a la recerca de la seva persona

Lluís Anton Baulenas dramaturg o El personatge a la recerca de la seva persona

SI ES CORRE sempre un cert perill quan s’intenta de sistematitzar obra de qualsevol autor -perquè ens exposem a circumscriure-la dins d’uns motlles preestablerts deixant sovint de banda la part menys dòcil a l’encasellament tanmateix, la més original i rica- és encara molt més delicat mirar de metoditzar sobre els treballs d’uns autors que presenten...
Qüestionari a autors

Qüestionari a autors

Tal i com indicàvem a l’Editorial, la reflexió dramatúrgica que pretén suscitar aquest número no aspira a presentar una panoràmica exhaustiva dels autors catalans contemporanis. Impossible parlar de tothom, impertinent seleccionar els més representatius (de què?). No obstant, hem considerat interessant escoltar la veu d’una mostra diversificada de diverses promocions -el seu ventall d’edats no...
Dramaturgia no textual en el teatro catalán contemporáneo

Dramaturgia no textual en el teatro catalán contemporáneo

EN LAS últimas tres décadas, ciertos creadores escénicos han llevado a término en Cataluña la generación y posterior consolidación de un lenguaje teatral basado en el texto espectacular y no en el literario; es decir, en la propia escritura escénica de sus espectáculos. Fenómeno que ha actuado como indicativo de una situación nacional (en un...