Intersecció

Articles
El abrazo

El abrazo

Se abrazan dándose fuertes palmadas, como suelen hacerlo los hombres. Los abrazos femeninos en cambio son más serenos y sin palmadas, como si necesitáramos reposar durante unos segundos una sobre la otra. Deben tener unos cuarenta y cinco años y pareciera que hace mucho que no se ven. Él lo invita a sentarse a su...
Aquí, allá, en todas partes

Aquí, allá, en todas partes

¿Éste?, pregunta Esteban señalando el menú. No, éste, le muestra Mabel. Ah, bueno, compartámoslo, le propone Esteban. No. ¿Por qué? Porque me lo quiero comer yo sola. ¿Todo? Todo. Mabel mira por la ventana que está junto a su mesa. La plaza de Echeverría del barrio de Belgrano. Es el final de una hermosa tarde...
Guerra

Guerra

La concessió del Premi Nobel de Literatura a un dels dramaturgs contemporanis que més admirem ha estat, probablement, la millor notícia teatral dels últims mesos. Harold Pinter representa una combinació singular de compromís ètic amb la condició humana, d’exploració de les possibilitats del llenguatge escènic i de respecte a la consistència dramatúrgica dels textos. Ha...
Les dues escoles

Les dues escoles

[1] El segle és de lluita i de lluita és la nostra condició. Lluitem doncs. Així ho han comprès els poetes catalans i, com que necessitaven un camp, els Jocs Florals els han ofert el seu. Dues escoles s’han presentat ensems, i simultàniament, a disputar-se la palma de la victòria. D’elles, l’una marxa endavant, l’altra,...
Los telones pintados, la fantasía y la voz

Los telones pintados, la fantasía y la voz

[1]Para mí, la ópera sigue siento una representación de cuentos de hadas para mentes no infantiles, pero sí abiertas a la ingenuidad y a la fantasía, ya que la ópera nos abre un mundo que es exclusivamente teatral; no es televisión o cine, en los que la cámara se mete por todas partes y nos...
El llibre d'història de l'oblit persistent (Anotacions manuscrites al marge de pàgina)

El llibre d’història de l’oblit persistent (Anotacions manuscrites al marge de pàgina)

Aquest text acompanya el catàleg de l’exposició Too Late for Goya. University Art Museum, Arizona, 1993.   “Existeix una diferència fonamental entre l’ameba i l’ésser humà. L’ameba és congènitament incapaç de recordar què va fer la nit passada. D’això es desprèn que, per a alguns, l’alcohol sigui un estri excel·lent per combregar amb les coses...
Ciudad del hombre: New York
El teatre de la pàgina

El teatre de la pàgina

Podeu descarregar l’arxiu original aquí.   Tot el teatre modern ha intentat fugir de la pàgina. Fins ara s’ha considerat la pàgina com a limitació, com a base per a una cosa més. La pàgina sempre ha estat allò que el teatre no és. El teatre sempre començava on la pàgina s’acabava. Però, Puix que la pàgina...
Quadern de notes

Quadern de notes

Fragments escollits i traduïts per Maria Zaragoza   De la naturalesa dels contrastos Els vestits negres fan que les persones que els porten semblin més blanques del que són en realitat. Els vestits blancs fan que les faccions s’enfosqueixin, els grocs els donen el mateix color i els vermells les fan semblar pàl·lides.   De...
Variacions essencials (fragments)

Variacions essencials (fragments)

Les peces es poden tocar en qualsevol ordre. El temps és lliure. Les sinoides són glissandos. El pla és una tempesta marina. El pla, però, des d’un cim sembla calmat. Una muntanya és una massa que determina la forma de l’espai. Aquest espai és indefinit. La limitació del vol d’un ocell ho insinua. Una mirada...
¿Es posible hacer arte de contenido social que no acabe siendo decoración?

¿Es posible hacer arte de contenido social que no acabe siendo decoración?

E1 arte es decoración cuando no tiene contenido. El arte que encuentra su origen en una sedimentación discursiva, en un contenido evidente aunque no por su evidencia tenga que ser lineal, también puede transformarse en ornamentación cuando se le enmudece con la mordaza del descontexto o con el blindaje de la ignorancia. Los objetos rituales...
Records de Brecht

Records de Brecht

Com vaig veure Brecht per primera vegada, el novembre de 1947, pocs dies després de la seva arribada a Europa: al petit apartament, atapeït de llibres, de Kurt Hirschfeld, dramaturg del Schauspielhaus de Zurich que havia estrenat tres obres de Brecht en alemany. Brecht era assegut al banc del racó, tal com el coneixíem per...