Teatre i tradició

Articles
Quatre cites per començar: Joan Oliver, Eric J. Hobsbawn, Andrei Tarkovski i Eugeni d'Ors

Quatre cites per començar: Joan Oliver, Eric J. Hobsbawn, Andrei Tarkovski i Eugeni d’Ors

«No cal fer-se il·lusions. El teatre català, de Robrenyo ençà, ha estat –descomptades les excepcions– un simple esport sense transcendència. Mancats en absolut de tradició, sense un teatre renaixentista ni clàssic on recolzar-nos, els catalans no hem passat en la dramatúrgia de múltiples assaigs d’aprenent. Podríem esmentar algun cas aïllat de veritable home de lletres...
El clos matern dels clàssics

El clos matern dels clàssics

[1] «Ulisses diví es despertava del seu con al terrer pairal; i no el va reconèixer.» L’Odissea, XIII, 187-188. Traducció de Carles Riba Quan Joan Oliver va adaptar el Pigmalió, de Bernard Shaw, ultra el joc de registres lingüístics que hagué de posar en funcionament, li va tocar d’encarar-se a un problema: decidir quins autors havia...
Tradición teatral

Tradición teatral

La arbitrariedad de la tradición Cuando volaba de Barcelona a Madrid con ocasión de oficiar de jurado del Premio Calderón de la Barca junto a Toni Casares, éste me propuso redactar un trabajo donde expusiera mis ideas acerca de la tradición del teatro en Barcelona, tema del que sin duda sé menos que nada. Es...
Una mitologia pròpia

Una mitologia pròpia

«El mite s’oposa al logos, com la fantasia a la raó o la paraula que narra a la que demostra. Logos i mythos són les dues meitats del llenguatge, dues funcions d’igual valor per a la vida espiritual. […] el mite atreu al seu voltant tota la part irracional que hi ha al pensament humà:...
Tradiciones

Tradiciones

«La Cábala, que no es sino una de las formas, quizás la más importante, en que se manifiesta la mística judía, es un fenómeno de escritura que parte del texto escrito, la Biblia, para desembocar finalmente y después de largos recorridos de reformulación e interpretación, en el mismo texto ahora reformado y reinterpretado. (…) Este...
Les tra(d)icions triades

Les tra(d)icions triades

La tradició, aquella gran desconeguda. Ningú no en renegarà mai del tot, però ens solem conformar que aquesta confiança quedi reduïda a una pura qüestió nominal, de simple fe, de creure-hi sense fets ni cap mena de veïnatge amb aquell gran i obscur (per desconegut) objecte del desig, perquè en el fons és molt possible...
Tradición

Tradición

Palabra antipática por donde se la mire, la tradición me resulta por lo menos tan ajena y tan opaca como la palabra kosher. Es decir: tengo delante de mí unos palitos malteados, una suerte de imitación vernácula del Brezel alemán, y veo con asombro que al dorso del paquete se exhibe con orgullo la palabra...
Lliures i desheretats (unes notes sobre escenografia i tradició)

Lliures i desheretats (unes notes sobre escenografia i tradició)

Quin és el paper de la tradició en l’escenografia actual? Existeix realment una tradició escenogràfica amb uns trets prou característics per poder reconèixer-la en la nostra pràctica professional? I si existeix, cal sentir-nos-hi en deute? Ens cal ser-hi conseqüents? Aquestes qüestions ens incomoden, sembla que fins i tot ens fa una certa mandra considerar-les, perquè...
Contràriament al que sembla...

Contràriament al que sembla…

Contràriament al que sembla, si sabéssim mirar la tradició d’una manera més oberta, podríem ser més «moderns». La tradició no és res més que una acumulació de creativitat i d’aprenentatge de les cultures. Però, malauradament, sovint és entesa com allò que és antic i passat de moda, i per tant és desprestigiada sistemàticament per moviments...
Tradició i procés creatiu

Tradició i procés creatiu

La tradició sempre et diu com ho han fet els altres, els que ho han fet abans que tu. Directors, actors, «tramoies»…; fins i tot l’espectador, quan es tracta d’espectacles populars, espera i reconeix senyals més enllà de l’actor que fa el personatge. És com si els personatges passessin de mà en mà, com si...
La tradició i el model interpretatiu català

La tradició i el model interpretatiu català

Existeix un model interpretatiu català? Sovint responem negativament aquesta pregunta des d’un sentiment d’inferioritat vers el nostre teatre. Però no hauríem de ser tan categòrics, perquè podem descobrir indicis que ens poden permetre de reconèixer un estil propi de la interpretació. En determinats treballs del teatre català actual podem detectar un sentit rítmic de la...
Tradició

Tradició

Em considero més un autor de ficció dramàtica, així, en general, que no només un autor de teatre, i crec que és, en part, perquè els meus records com a espectador són un aiguabarreig informe de sèries de televisió, tebeos, dibuixos animats, pel·lis i, ja més adult, obres de teatre. Com tothom, suposo. També novel·les,...