L'acció té lloc a Barcelona?

Articles
L'acció té lloc a Barcelona?

L’acció té lloc a Barcelona?

Els articles i materials que conformen aquest dossier s’han escrit arran del cicle d’espectacles i activitats que, sota el mateix nom, es va organitzar a la Sala Beckett la temporada passada. La idea de dedicar les tres produccions d’una mateixa temporada a un teatre amb referències locals ben evidents (i la de presentar aquestes produccions...
Barcelona/Ficcions Lliures: Un primer intent

Barcelona/Ficcions Lliures: Un primer intent

El dissabte 15 de maig del 2004 va tenir lloc a la sala d’assaig de l’Obrador de la Sala Beckett un encontre de dramaturgs, narradors i guionistes. Es tracta d’una iniciativa informal que va sorgir d’una conversa que vam tenir amb el Toni Casares, director de la Sala. Tot havia començat un any abans, mentre...
La Barcelona de ficció (report)

La Barcelona de ficció (report)

La Barcelona de ficció   L’entrada del Gran Canal de Venècia és un quadre fascinant i enorme que es conserva al Museu del Louvre de París. L’obra té la virtut d’haver deixat en les retines universals una imatge clara i permanent de la ciutat més decadent i alhora més sublim del món. Seria fàcil concloure...
Sobre l’aparició i la desaparició: el teatre i Barcelona (Catalunya invisible, part II)

Sobre l’aparició i la desaparició: el teatre i Barcelona (Catalunya invisible, part II)

Aquest assaig reflexiona sobre la relació entre lloc i escenari i entre paisatge i teatre, sobre en quina mesura un espai teatral pot esdevenir un lloc d’autoidentificació col·lectiva, i sobre el que la representació d’una casa i la construcció d’una localització desvetlla pel que fa a la consciència de si mateix, la identitat i la...
La realitat i el joc

La realitat i el joc

(Dues idees a propòsit de la nova escriptura: la literaturització de l’experiència i la distinció mal resolta entre particularització i localisme.) Aviat farà deu anys, vaig gosar escriure, en aquesta mateixa revista, un intent de descripció d’allò que ben aviat ens vam acostumar a designar com a «nova dramatúrgia catalana»[1]. Aquell document, que se cenyia...
Universalitat versus globalització: la localitat a la dramatúrgia catalana actual

Universalitat versus globalització: la localitat a la dramatúrgia catalana actual

S’ha parlat molt aquests últims anys d’un tret compartit de la dramatúrgia catalana, que al seu torn és comú a gran part de la dramatúrgia actual occidental no anglosaxona, i que podríem anomenar «deslocalització de les obres i desmarcació dels personatges». És el que s’acostuma a indicar amb expressions com ara «qualsevol lloc/ciutat/poble», «un home/dona/noi/noia»,...